39 del Lleó
.svg){kind=small}
39 del Lleó (39 Leonis) és un estel binari a la constel·lació del Lleó, visualment situat a 20 minuts d'arc de la brillant Aldhafera (ζ Leonis). S'hi troba a 74 anys llum de distància del sistema solar.
39 del Lleó A (GJ 387 A), l'estel principal, és una nana groga de tipus espectral F8Vbw i magnitud aparent +5,80.[1] Els seus paràmetres de massa i grandària són pràcticament iguals als del Sol, encara que la seva temperatura, 6.085 K, és significativament més elevada.[2][3] Lluix amb una lluminositat 2,16 vegades major que la lluminositat solar.[3] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació de 5,8 km/s. No existeix consens en quant la seva edat; diversos autors situen aquesta xifra entre 5.500 i 7.970 milions d'anys.[4][5] Presenta una baixa metal·licitat, sent la seva abundància relativa de ferro un 36% de l'existent al Sol.[4] Altres elements com magnesi, silici i sofre mostren la mateixa tendència.[3]
L'estel acompanyant, 39 del Lleó B (GJ 387 B), és una nana vermella de tipus M1V i magnitud +11,4.[6] La seva temperatura superficial és de 3740 K i el seu diàmetre és aproximadament la meitat del diàmetre solar.[7] Ambdós estels estan visualment separats 7,2 segons d'arc, cosa que correspon a una separació real superior a 163 ua.
Referències
[modifica]- ↑ «39 Leonis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Gliese 387A, Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
- 1 2 3 Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 59, 2, 2007. p. 335-356 (Taula consultada en CDS).
- 1 2 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. p. 941-947 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Boesgaard, Ann Merchant; Krugler Hollek, Julie «Beryllium Abundances in Stars of One Solar Mass». The Astrophysical Journal, 691, 2, 2009. p. 1412-1423.
- ↑ «GJ 387 B» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Gliese 387B, Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
