Vés al contingut

45 del Cotxer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 45 Aurigae)
Infotaula objecte astronòmic45 del Cotxer
Tipusestel, font propera a infrarojos i font d'emissió de rajos ultraviolats Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F6III+ Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCotxer Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra61,537 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi3,67 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,48 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,333 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa1,2 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.809 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi16,2503 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi10,35 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−88,884 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)22,597 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar19 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10,35 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial9.000 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 21m 46.1303s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)53° 27' 7.8386'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,27 Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,561 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
45 del Cotxer està situat en Cel
45 del Cotxer
45 del Cotxer (Cel)

45 del Cotxer (45 Aurigae) és un estel a la constel·lació del Cotxer de magnitud aparent +5,35.[1] Es troba a 186 anys llum de distància del sistema solar.

45 Aurigae és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F5V, anteriorment classificada com a gegant F5III.[1][2] Té una temperatura efectiva en l'interval comprés entre 6.531 - 6.696 K, la xifra varia segons la font consultada.[3] La seva lluminositat és 19 vegades major que la lluminositat solar[4] i giravolta sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o superior a 10 km/s.[5]

45 Aurigae és una estrella binària espectroscòpica, és a dir, la seva naturalesa binària ha estat detectada pel desplaçament Doppler de les seves línies espectrals. El seu període orbital és de 6,501 dies i l'òrbita és gairebé circular, amb una excentricitat ε = 0,02. L'estel primari —amb les característiques descrites en el paràgraf anterior— té una massa de 1,48 masses solars, mentre que l'estel secundari té una massa equivalent al 42% de la massa del Sol.[6] El sistema mostra una metal·licitat superior a la solar en un 86% ([Fe/H] = +0,27).[4] Així mateix, mostra una abundància relativa de liti (A(Li) = 3,2) clarament superior a la solar, però que està en la mitjana de l'abundància còsmica d'aquest metall.[5] La seva edat estimada és de 1.100 - 1.200 milions d'anys.[3][7]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «45 Aur -- Spectroscopic binary» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 gener 2021].
  2. ↑ 45 Aurigae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  3. 1 2 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. p. 941-947 (Tabla consultada en CDS).
  4. 1 2 Boesgaard, Ann Merchant; Deliyannis, Constantine P.; Steinhauer, Aaron «Boron Depletion in F and G Dwarf Stars and the Beryllium-Boron Correlation». The Astrophysical Journal, 621, 2, 2005. p. 991-998.
  5. 1 2 Jasniewicz, G.; Recio-Blanco, A.; de Laverny, P.; Parthasarathy, M.; de Medeiros, J. R. «Lithium abundances for early F stars: new observational constraints for the Li dilution». Astronomy and Astrophysics, 453, 2, 2006. p. 717-722.
  6. ↑ Tokovinin, A.; Thomas, S.; Sterzik, M.; Udry, S. «Tertiary companions to close spectroscopic binaries». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. p. 681-693.
  7. ↑ Lambert, David L.; Reddy, Bacham E. «Lithium abundances of the local thin disc stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 349, 2, 2004. p. 757-767.