Besalú

Besalú

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 11′ 56″ N, 2° 41′ 55″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Capital de	comtat de Besalú
Capital	Besalú
Població humana
Població	2.592 (2025) (528,98 hab./km²)
Llars	191 (1553)
Gentilici	besaluenc, besaluenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	4,9 km²
Banyat per	Fluvià
Altitud	151 m
Limita amb	Beuda Sant Ferriol
Organització política
• Alcalde	Lluís Guinó i Subirós (1995–)
Identificadors descriptius
Codi postal	17850
Codi INE	17019
Codi IDESCAT	170195
Bé d'interès cultural
Data	10 febrer 1966
Identificador	RI-53-0000070
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	conjunt històric
Codi BCIN	69-CH-EN
Codi BIC	RI-53-0000070
Id. IPAC	73
Lloc web	besalu.cat

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines. Està situada a 150 metres d'altitud i té una extensió de 4,81 km². Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. La vila de Besalú, nascuda entorn del turó ocupat pel castell comtal i l'església de Santa Maria de Besalú, s'estén cap al sud-oest de la confluència de la riera de Capellades amb el riu Fluvià. Gaudeix d'una bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre tres comarques.

Etimologia

Topònim d'origen discutit. La comunitat científica ha tendit tradicionalment a considerar-lo d'origen cèltic, sobretot basant-se en la terminació -dunum, ben present en toponímia celta –especialment a la Gàl·lia: Lugudunum, Noviodunum, Eburodunum– i amb el significat de 'fortalesa, turó, ciutat' (cf. Dun). Aquesta és l'etimologia que proposen, per exemple, Josep Balari, Ramón Menéndez Pidal i el Diccionari Alcover-Moll. Tanmateix, diversos estudiosos han qüestionat aquesta explicació, entre els quals Joan Coromines i Enric Guiter.

Coromines argumenta al seu Onomasticon Cataloniae que l'única raó adduïda per a atribuir una procedència celta a 'Besalú' és el fet que apareix documentat en fonts primerenques (la més antiga data del 822) com a Bisuldunum i formes similars (Bisuldino, Bisillunum, Bisuldoni, Biouldun, etc.) i que hi ha algunes poblacions a Occitània amb noms similars: Besaudun (Droma), Besaudun (Alps Marítims), etc.; ningú, però, no ha pogut explicar fins ara el primer radical, Bisul-, i menys encara des d'una perspectiva cèltica, quan tota la resta de topònims equiparables són transparents: Lugudunum 'fortalesa de Lug', Noviodunum 'nova fortalesa', etc. Tampoc no s'ha pogut atestar cap població estable d'origen celta en plena Garrotxa, terra dels antics castel·lans, ibers. Coromines, en canvi, es decanta per un clar origen ibero-basc del topònim, perfectament explicable a partir del basc actual i d'antigues inscripcions ibèriques amb la terminació -ildun; entre aquestes, n'esmenta una del plom de la Serreta d'Alcoi que conté el text b.i.o.s.i.l.d.u.n. A parer seu, cal entendre Bisuldun com a Bios-il-dun, on Bios és 'cor' (biotz en basc), il és el conegut ili ibèric i basc, 'ciutat' i -dun és el conegut sufix basc indicador de possessió, ofici, com a euskaldun 'que té el basc' (és a dir, 'bascoparlant'). Tot això dona a Besalú el significat de «[el] que té la ciutat coral, la ciutat-cor», per tant, «la ciutat principal» de la contrada. Respecte a les formes medievals esmentades, acabades en -dunum, Coromines argumenta que molt possiblement són producte de la implantació a la zona de legionaris romans, familiaritzats amb l'ambient cèltic de la Gàl·lia, que podrien haver romanitzat l'original Biosildun en les formes Bisildunum / Bisoldunum.

D'altra banda, per a Coromines, l'evolució de Bisuldun a Besalú és la mateixa que la de Bisuldun a Boldú (poble de l'Urgell), de manera que ambdues poblacions catalanes tindrien el mateix origen etimològic.

Pel que fa a Guiter, coincideix amb Coromines en el fet que el topònim en -dunum podria ser una adaptació posterior d'un original preromà, a parer seu, potser d'un escrivà carolingi, sobretot considerant que les formes més antigues del nom que ens ha arribat daten totes de l'alta edat mitjana (no n'hi ha cap d'anterior al segle x). Guiter recalca que Besalú es troba en una àrea geogràfica de passat clarament ibèric, sense cap troballa, topònim o text cèltic. A parer seu, el medieval Bisuldun podria ser una adaptació del basc primitiu bi-zubi-dun '[el] que té dos ponts', o de 'bi-zald(i)-une 'clot dels dos cavalls' (basant-se en la topografia), (i)bai-zubi-dun 'que té el pont del riu', bi-zal-une 'clot de les dues pastures' i moltes altes interpretacions, totes perfectament explicables a partir del basc actual.

Finalment, hi ha altres teories que, tot i acceptar l'origen cèltic per al sufix -dunum, en propugnen un de basc per al prefix: Bisuts, Bisots, amb el significat de 'vent fred', o que relacionen el poble amb l'antic Sebendunon / Sebeldunum de Ptolemeu, en què sebel seria 'turó', per bé que cap d'aquestes accepcions dels mots bis i sebel en basc no les recull cap diccionari.

Geografia

• Llista de topònims de Besalú (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Descripció

El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El 1979 fou declarat "conjunt nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Dels murs i fortificacions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l'interior d'edificis posteriors. Sabem que uns primers murs protegien el castell comtal i les seves dependències. N'és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. Al segle xii, un nou recinte rodejava el call jueu, l'església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l'exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle xiv.

A més de l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Besalú, l'església de Santa Maria de Besalú, el monestir de Sant Pere de Besalú i del pont de Besalú sobre el Fluvià, cal destacar la façana d'origen romànic de l'església de Sant Julià de Besalú de l'antic hospital, la casa Llaudes o Cornellà al Prat de Sant Pere, amb reformes posteriors (al mateix edifici consten les dates 1641 i 1783), i la casa dels porxos del carrer de Tallaferro. Sembla que també d'època romànica és el "Miqwe" o banys rituals jueus, situat arran del riu, al si de l'antic call jueu. D'època gòtica ens ha arribat l'edifici de la plaça de la Llibertat o Major atribuït a la Cúria Reial, i Can Cambó al carrer Major, recentment restaurada per la Direcció General de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i destinada a equipaments socials i culturals.

També a la plaça Major, porxada, urbanitzada els segles XVI-XVII, cal destacar l'edifici de l'Ajuntament, del segle xvii, restaurat. Recentment, el Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha redactat un pla especial de protecció i desenvolupament del centre històric de Besalú, que encara no ha estat aprovat.

Mapa de Besalú

Història

L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle x, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original, però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més rellevants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

Besalú des del pont romànic el 1898

El "pagus Bisuldunensis", que primer formà part del comtat de Girona des que aquesta ciutat fou ocupada pels francs el 785, esdevingué comtat independent el segle x, categoria que perdurà fins a l'any 1111, en què el comtat de Besalú s'incorporà al de Barcelona. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (897), condició que va perdre en morir Bernat III –gendre de Ramon Berenguer III– sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El segle X són documentats a Besalú la parròquia de Sant Vicenç, la canònica de Sant Miquel (que el segle xi es titulà de Santa Maria), el monestir benedictí de Sant Pere i el castell de Besalú, l'origen dels quals, però, podria ser més remot. Del 1017 al 1020 existí un efímer bisbat de Besalú, sorgit gràcies a l'empenta del comte Bernat Tallaferro, a la mort del qual, tanmateix, desaparegué.

Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, veient-se forçat a retirar-se de l'Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de França va intentar prendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per prendre la ciutat on creien que es trobava Pere el Gran. Després d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat feu obrir la porta Aquaria per a fer entrar seixanta cavallers que foren capturats. Tot seguit sortí al capdavant de la guarnició que va derrotar els assetjants i els obligà a retirar-se.

Durant la Guerra dels armanyaguesos, el 1390, fou atacada per les companyies mercenàries de Joan III d'Armanyac i defensada per Bernat IV de Cabrera. La vitalitat de Besalú des de l'alta edat mitjana fins a l'Època Moderna ha determinat un teixit urbà complex, format per un seguit d'edificacions tradicionals i cultes que responen a processos històrics de construcció, enderrocaments, ampliacions i substitucions, de manera que ben sovint és difícil datar els edificis i determinar-ne l'època i la tipologia.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - - 506 1.308 1.391 1.354 1.451 1.258 1.260

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.368 1.207 1.245 1.183 1.272 1.806 2.087 - - -

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 - 1.991 1.996 2.073 2.165 2.257 2.290 2.360 2.427 2.400

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 2.438 2.467 2.487 2.480 2.583 - - - - -

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Educació

Llar d'infants (0-3 anys)

• Llar d'Infants El Petit Compte

Llar d'infants (3-6 anys)

• Institut Escola Salvador Vilarrasa

Primària

• Institut Escola Salvador Vilarrasa

ESO

• Institut Escola Salvador Vilarrasa

Llocs d'interès

• Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú
• Sinagoga de Besalú

Fires i festes

A Besalú se celebren diverses fires i mercats artesans durant l'any. Els més destacats i importants són el "Besalú Medieval" (primer cap de setmana de setembre), la "Fira de la Ratafia" (primer cap de setmana de desembre), el "Besalú ciutat jueva" (a començ de març), "Herbesalú" (fi de juny), "Liberisliber" (a principi d'octubre, fins a 2021) i la "Fira del Ferro" per Setmana Santa.

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Besalú, 2012

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Artur Mas	826		57,88
	ERC	Oriol Junqueras	280		19,62
	PSC	Pere Navarro i Morera	87		6,09
	ICV-EUiA	Joan Herrera	61		4,27
	CUP	David Fernández i Ramos	52		3,64
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	42		2,94
	SI	Alfons López Tena	24		1,68
	C's	Albert Rivera	18		1,26
	Vots en blanc		20		1,39
	Altres		17		1,17
Total		1.444			80,31

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític
	Ricard Font Puigverd	Independents per la Democràcia i el Socialisme
	Maria Roser Corominas Canadell	PSC
	Sebastià Pelachs Farcy	Independents per Besalú
	Joan Pelachs Rojals	Unió Independent per Besalú
	Lluís Guinó i Subirós	CiU
	Lluís Guinó i Subirós	CiU
	Lluís Guinó i Subirós	CiU
	Lluís Guinó i Subirós	CiU
	Lluís Guinó i Subirós	CiU
	Lluís Guinó i Subirós	CiU
	Lluís Guinó i Subirós	JXC
	Lluís Guinó i Subirós	JXC

Fills il·lustres de Besalú

• Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?): joglar i trobador. Escriu el primer tractat de poètica que es coneix en llengua romànica Razos de trobar.
• Joan Sala i Papell (1839-1895): metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
• Martí Gironell i Gamero (1971): periodista i escriptor de llibres com El Pont dels Jueus o L'arqueòlegL'arqueòleg.
• Pere Gratacòs i Boix (1958): exfutbolista i exentrenador de futbol català.

Hi va morir i hi és enterrat l'avi Siset Narcís Llansa i Tubau (Tortellà, 1887 - 1983), qui inspirà la cançó L'estaca, de Lluís Llach. Havia estat regidor per ERC a l'Ajuntament de Besalú durant la República, per la qual cosa patí repressions en la postguerra.

Vegeu també

• Llista de monuments de Besalú
• Remigio Ozcoz y Calahorra

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament