Cardapeçols
| Tipus | espantamainades ogre  |
|---|---|
| Origen | el Bruc, Esparreguera i Piera |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | femení |
La Cardapeçols és una espantamainades pròpia de l'imaginari popular català, concretament de la rodalia de Montserrat. Es tracta d'una ogressa malcarada que castiga les nenes que no es deixen pentinar (tal com fa també la Moixina, una altra espantamainades semblant) i els fa unes estrebades tan fortes que els arrenca els cabells, deixant-les ben pelades.[1][2] El nom li ve del fet que per a pentinar les seves víctimes se serveix de cards i aurons per cardar llana d'ovella (un 'peçol' és el cap d'un ordit, una mena de serrell que queda al teler després de tallar un tros de tela acabat de teixir[3]).
Segons va recollir Joan Amades en un article a la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares el 1957, la Cardapeçols és coneguda al Bruc, Esparraguera i Piera.[4] Segons Amades, a més de deixar calbes les noies que pentina, la Cardapeçols es lliura «a mil brutícies i grolleries repulsives d'explicar».[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Els personatges més terrorífics del món infantil». La Xarxa, 04-10-2002. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ Lloret, Marta. «La Cardapeçols» (PDF). diba.cat. Diputació de Barcelona, 08-07-2025. [Consulta: 17 desembre 2025].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «peçol». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Amades, Joan «Los ogros infantiles» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares [Madrid], 13, 1957, p. 266.
- ↑ Prado, Javier. «'Peladits', el monstre sàdic de Montserrat que perseguia els nens bruts». rac1.cat. RAC1, 09-02-2024. [Consulta: 17 desembre 2025].
- ↑ «Cardapeçols (Cardapeçoles)» (en castellà). tuscriaturas.miraheze.org. [Consulta: 18 desembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Aymamí, Gener. Llegendes de l'Anoia. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2017. ISBN 9788492811977.
