Vés al contingut

Classificació X

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una classificació X és una classificació de pel·lícules que indica que la pel·lícula conté contingut que es considera adequat només per a adults. Les pel·lícules amb una classificació X poden tenir escenes de violència gràfica o actes sexuals explícits que poden ser inquietants o ofensius per a alguns espectadors. La classificació X s'utilitza de maneres diferents segons els països i pot tenir implicacions legals o comercials per a la distribució i exhibició d'aquestes pel·lícules. Per exemple, alguns països poden prohibir o restringir la venda o el lloguer de pel·lícules amb classificació X, mentre que d'altres poden permetre-les només en cinemes específics o amb impostos especials. Alguns països també poden tenir criteris o definicions diferents sobre el que constitueix una pel·lícula amb classificació X, i alguns poden considerar el mèrit artístic de la pel·lícula com un factor de classificació. La classificació X ha estat rebatejada o substituïda per altres classificacions en alguns països al llarg del temps.

Austràlia

[modifica]

L'Australian Classification Board (ACB, anteriorment conegut com a OFLC), una institució governamental, emet classificacions per a totes les pel·lícules i programes de televisió exhibits, televisats, venuts o contractats a Austràlia. El material que mostra sexe explícit, no simulat i de naturalesa pornogràfica està classificat com a X18+.[1]

Les persones menors de 18 anys no poden comprar, llogar, exhibir ni veure aquestes pel·lícules als cinemes. L'exhibició o venda d'aquestes pel·lícules a persones menors de 18 anys és un delicte penal que comporta una multa màxima de 5.500 dòlars. Les pel·lícules classificades com a X18+ no es poden vendre ni llogar enlloc dels sis estats d'Austràlia. Estan legalment disponibles per a la venda o el lloguer al Territori de la Capital Australiana i al Territori del Nord. La importació de material X18+ d'aquests territoris a qualsevol dels estats australians és legal, ja que la constitució prohibeix qualsevol restricció al comerç entre els estats i territoris.

França

[modifica]
Llista de pel·lícules pornogràfiques o que inciten a la violència publicades al Diari Oficial el 14 de gener de 1976.

Les pel·lícules es poden projectar als cinemes de França només després de la classificació per part d'una comissió administrativa del Ministeri de Cultura. El 1975, es va crear la classificació X (oficialment: "pel·lícules pornogràfiques o que inciten a la violència",films pornographiques ou d'incitation à la violence) per a pel·lícules pornogràfiques o pel·lícules amb successions d'escenes de violència gràfica. La comissió té cert marge de maniobra en la classificació; per exemple, pot tenir en compte les qualitats artístiques d'una pel·lícula per no considerar-la "pornogràfica". Les pel·lícules amb una classificació X només es poden projectar en cinemes específics; tenen tipus impositius més alts i no poden rebre cap ajuda del Centre national du cinéma et de l'image animée, ni per a les pel·lícules en si ni per als cinemes que les projecten.[2][3] Alguns d'aquests impostos van ser derogats el 2020 com a part d'un esforç per reduir els impostos de "baix rendiment".[4][5]

1.100 pel·lícules van ser classificades per a adults a França, i l'última classificació va tenir lloc el 1996, quan la pornografia va passar dels cinemes al vídeo, que no està subjecte a tant control com el cinema. L'últim cinema per a adults de París, el Beverley, va tancar el 2019, deixant només el Vox a Grenoble.[6][7][8]

Només deu pel·lícules van tenir una classificació X per violència: Open Season de Peter Collinson, No es nada, mamá, sólo un juego de José María Forqué, Pique Nique (curtmetratge) de Gérard Bienfait, La matança de Texas de Tobe Hooper, Autostop rosso sangue de Pasquale Festa Campanile, Ritornano quelli della calibro 38 de Giuseppe Vari, The Warriors de Walter Hill, Des diamants pour l'enfer de Jesús Franco, Mad Max de George Miller i El despertar dels zombis de George A. Romero; la majoria d'aquestes van rebre posteriorment qualificacions més baixes. Per exemple, Els guerrers i Mad Max ara tenen una qualificació de '12'.

L'any 2000, algunes associacions conservadores van demandar el govern per haver atorgat a la pel·lícula Baise-moi (Folla'm), que contenia escenes gràfiques i realistes de sexe i violència, una classificació no X. El Consell d'Estat va dictaminar que la pel·lícula s'hauria d'haver classificat com a X, ja que aleshores era l'única classificació que prohibia aquestes pel·lícules a menors d'edat. La decisió va ser molt controvertida, i la classificació de '18' es va restablir per a pel·lícules no pornogràfiques o que incitessin a la violència; Baise-moi es va convertir en la primera pel·lícula a rebre la classificació de '18' recentment restablerta, que havia estat substituïda per '16' el 1990.[9][10][11][12]

El 2009, Histoires de sexe(s) d'Ovidie i Jack Tyler va rebre l'ordre del Consell de Classificació de classificar-la per a X; els directors van retirar la seva sol·licitud de certificat de cinema i van estrenar la seva pel·lícula directament a vídeo.[13][14]

Regne Unit

[modifica]
BBFC X symbol 1951-1970
BBFC X symbol 1970-1982

El certificat X original, que substituïa el certificat H, va ser emès entre 1951 i 1982 per la British Board of Film Censors al Regne Unit. Va ser introduït com a resultat de l'informe Wheare sobre la censura cinematogràfica.[15] Del 1951 al 1970 significava "Per a exhibició quan no hi ha cap menor de 16 anys present" i del 1970 al 1982 es va redefinir com a "Apte per a majors de 18 anys". El certificat X va ser substituït el novembre de 1982 pel certificat 18.

De vegades, la classificació d'una pel·lícula ha canviat significativament amb el temps. Per exemple, la pel·lícula francesa Jules et Jim va rebre una qualificació X el 1962 que es va reduir a una qualificació PG (Parental Guidance) el 1991, i posteriorment es va augmentar a 12A el 2021.[16]En alguns casos, les pel·lícules amb contingut polític extrem rebien una qualificació X. A El cuirassat Potemkin se li va denegar un certificat per "subtítols incendiaris i propaganda bolxevic" el 1926, va passar a X el 1954 i finalment es va classificar com a PG el 1987.[17]

Estats Units

[modifica]
Fins al 1990, la classificació X era utilitzada per la Motion Picture Association of America per a pel·lícules considerades només adequades per a adults.

Als Estats Units, la classificació X s'aplicava a una pel·lícula que contenia contingut considerat inadequat per a nens, com ara violència extrema, sexe fortament implícit i llenguatge gràfic. Quan el sistema de classificació de pel·lícules de la MPAA va començar a Amèrica del Nord l'1 de novembre de 1968, des de finals dels anys seixanta fins a mitjans dels anys vuitanta, moltes pel·lícules convencionals es van estrenar amb una classifació X, com Cowboy de mitjanit, Medium Cool, The Girl on a Motorcycle, Last Summer, Last of the Mobile Hot Shots, Beyond the Valley of the Dolls, Gekitotsu! Satsujin ken, La taronja mecànica, Sweet Sweetback's Baadasssss Song, Fritz the Cat, Flesh Gordon, Alice in Wonderland: An X-Rated Musical Comedy, L'últim tango a París i Possessió infernal. Les pel·lícules que van aconseguir èxit de crítica i comercial van ser posteriorment requalificades com a R després de retallades menors, com ara Cowboy de mitjanit i La taronja mecànica. L'amenaça d'una qualificació X també va animar els cineastes a reeditar les seves pel·lícules per aconseguir una qualificació R; un exemple notable d'això va ser la pel·lícula d'acció de 1987 RoboCop, que va haver de ser editada onze vegades abans que pogués aconseguir una qualificació R.[18]


Com que la qualificació X no era una marca registrada, qualsevol podia aplicar-la a les seves pel·lícules, inclosos els pornògrafs, tal com molts van començar a fer a la dècada de 1970. A mesura que la pornografia va començar a ser més popular i més tolerada legalment i comercialment, els pornògrafs van classificar les seves pel·lícules amb una X per emfatitzar el contingut per a adults. Alguns fins i tot van començar a utilitzar múltiples X (és a dir, XX, XXX, etc.) per donar la impressió que la seva pel·lícula contenia més contingut sexual gràfic que la simple classificació X. En alguns casos, les classificacions X foren aplicades pels crítics o estudiosos de cinema, com William Rotsler, autor de "The XXX-rating is for hardcore, the XX-rating is for softcore, and an X-rating is for comparatively cool films."[19] Res més enllà de la simple classificació X ha estat mai reconegut oficialment per la MPAA. A causa de l'ús intensiu de la classificació X per part dels pornògrafs, es va associar principalment amb pel·lícules pornogràfiques, de manera que les pel·lícules no pornogràfiques amb una classificació X tindrien menys cinemes disposats a reservar-les i menys llocs per a la publicitat. Molts diaris es van negar a anunciar pel·lícules amb classificació X. Això va portar a l'estrena de diverses pel·lícules sense classificar, de vegades amb un avís que la pel·lícula contenia contingut només per a adults. En resposta, la MPAA finalment va acceptar el 1990 una nova classificació NC-17, qualificació que seria una marca registrada i que només podria ser aplicada per la mateixa MPAA. En registrar la qualificació, la MPAA es va comprometre a defensar una pel·lícula NC-17 acusada de violar les lleis d'obscenitat.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «What are the ratings?». Australian Classification. Arxivat de l'original el 21 September 2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  2. ↑ «Film classification | CNC» (en anglès americà). www.cnc.fr. [Consulta: 5 desembre 2024].
  3. ↑ Davies, Adam P.; Wistreich, Nicol. The Film Finance Handbook: How to Fund Your Film (en anglès). Netribution, 2007, p. 211. ISBN 978-0-9550143-2-1.
  4. ↑ darkness-fanzine.over-blog.com. «Le Parlement abroge les dispositions fiscales votées en 1975 pour les films à caractère pornographique ou d'incitation à la violence» (en francès). CENSURE & CINEMA. [Consulta: 5 desembre 2024].
  5. ↑ Le Roy, Marc. «Majorité et opposition en plein consensus pour supprimer une partie de la fiscalité confiscatoire appliquée à la pornographie.». www.droitducinema.fr, 18-12-2020. [Consulta: 5 desembre 2024].
  6. ↑ «Le Beverley, le dernier cinéma pornographique de Paris, baisse le rideau» (en francès). Le Figaro, 21-02-2019. [Consulta: 5 desembre 2024].
  7. ↑ «The last porn cinema in Paris, Le Beverley, comes to an end» (en anglès australià). SBS Language. [Consulta: 5 desembre 2024].
  8. ↑ darkness-fanzine.over-blog.com. «Le dernier cinéma porno de France fermera ses portes le 31 décembre 2017. Est-ce la fin du classement pornographique au cinéma ?» (en francès). CENSURE & CINEMA. [Consulta: 5 desembre 2024].
  9. ↑ Sharkey, Alix «Scandale!» (en anglès). The Observer, 14-04-2002.
  10. ↑ «French judges overrule censors» (en anglès). The Guardian, 05-07-2000.
  11. ↑ «« Baise-moi », le film de Virginie Despentes et Coralie Trinh Thi classé X par le Conseil d'Etat» (en francès). , 02-07-2000.
  12. ↑ «"Baise-moi" : la mobilisation s'amplifie» (en francès). Le Nouvel Obs, 05-07-2000. [Consulta: 5 desembre 2024].
  13. ↑ «Le cinéma menacé par l'autocensure des réalisateurs» (en francès). , 18-04-2010.
  14. ↑ «Histoires de Sexe(s) d'Ovidie et Jack Tyler ixifié pour pornographie !» (en francès). [Consulta: 5 desembre 2024].
  15. ↑ «Wheare Report, The (1950)». Screenonline. [Consulta: 12 novembre 2022].
  16. ↑ «Jules And Jim». British Board of Film Classification. [Consulta: 10 juny 2025].
  17. ↑ Case Study:Battleship Potemkin Arxivat March 1, 2012, a Wayback Machine.
  18. ↑ «Backstory RoboCop AMC». YouTube. Arxivat de l'original el July 18, 2013. [Consulta: 18 juliol 2010].
  19. ↑ Rotslter, William. Contemporary Erotic Cinema. New York: Penthouse/Ballantine Books, 1973. page 251.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Classificació_X&oldid=38384735»