HR Pegasi
.svg){kind=small}
HR Pegasi (HR Peg / HD 216672 / HR 8714 / HIP 113131) és un estel variable s la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent mitjana +6,47.[1] S'hi troba a una mica menys de 1.000 anys llum del sistema solar.
HR Pegasi és una estrella gegant freda de tipus espectral S[1] amb una temperatura efectiva de 3.500 K. La mesura del seu diàmetre angular, 3,88 mil·lisegons d'arc, condueix a un radi 125 vegades més gran que el radi solar.[2][3] Té una metal·licitat inferior a la del Sol, sent la seva abundància relativa de ferro un 60% de l'existent en el nostre estel.[2] Amb una magnitud bolomètrica absoluta de -4,75, la seva lluminositat és ~ 6.800 vegades superior a la lluminositat solar.[4] En el seu espectre s'ha detectat la presència de tecneci, element del procés-s de curta vida produït per nucleosíntesi estel·lar.[5]
HR Pegasi és una variable polsant semiregular SRB; aquestes són gegants amb una periodicitat poc definida, però a les quals se li pot assignar un període mitjà. Per HR Pegasi sembla existir un llarg període de 641 dies en banda B, R i I, amb una durada encara major en banda V. També està present un segon període de menor amplitud la durada de la qual és de 54,4 ± 0,4 dies.[6]
Referències
[modifica]- 1 2 «HR Peg - S Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 desembre 2020].
- 1 2 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. p. 91-101 (Taula consultada en CDS).
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 2005. p. 773-777 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Guandalini, R.; Busso, M. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. II. Luminosity and colors of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 488, 2, 2008. p. 675-684.
- ↑ Lebzelter, Th.; Hron, J. «A search for Technetium in semiregular variables». Astronomy and Astrophysics, 352, 1999. p. 533-542.
- ↑ Adelman, Saul J.; Dennis, John W., III «The S-Type Asymptotic Giant Branch Stars RS Cnc, ST Her, OP Her And HR Peg». Baltic Astronomy, 14, 2005. p. 41-50.
