Vés al contingut

Inuit Ataqatigiit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInuit Ataqatigiit
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaSocialisme, Independentisme grenlandès
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1976
Activitat
Membre deAliança de l'Esquerra Verda Nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaSara Olsvig (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Diputats al Parlament de Groenlàndia
12 / 31
Municipalitats
32 / 81
Diputats al Parlament de Dinamarca
(del total de la circumscripció groenlandesa)
1 / 2
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwww.ia.gl
Facebook: ataqatigiit X: InuitAtaqatigi1 Instagram: inuit_ataqatigiit_kattuffiat Youtube (canal): UCBbZnP756bRJLN0LWIvQEWQ Modifica el valor a Wikidata

L'Inuit Ataqatigiit (en groenlandès: Comunitat del Poble; IA) és un partit socialista democràtic i independentista de Groenlàndia. L'actual president és el també Primer Ministre Múte Bourup Egede.

Història

[modifica]

Fundat com a organització al 1976, l'IA nasqué arran de l'increment del radicalisme entre els joves inuits sota sobirania de Dinamarca durant els anys setanta, situats inicialment a l'extrema esquerra, tot i la posterior moderació progressiva. Transformat com a partit al 1978, no va aconseguir entrar al primer Parlament de Groenlàndia al 1979.[1] Tanmateix, l'exitosa campanya en el referèndum per la sortida de la CEE i les seves posicions crítiques des de l'esquerra amb el govern de Siumut, van provocar un fort augment de suport per a les eleccions de 1983, obtenint dos escons.[2]

En endavant, el partit creixeria de manera constant i formaria part de governs de coalició liderats per Siumut, i a partir de 2001 obté de manera ininterrompuda un escó al Folketing danès.[3]

Al 2009 obtindria per primera vegada la victòria a les eleccions generals, amb els millors resultats històrics amb 14 diputats.[4] El president del partit Kuupik Kleist esdevindria així el primer PM de Groenlàndia que no era membre de Siumut des de 1979. Kleist impulsaria un govern de coalició en una legislatura estable amb Demokraatit i els independents Associació de Candidats.

Tanmateix, a les següents eleccions perdrien suport electoral, passant de nou a l'oposició. De 2016 a 2018 formarien part del govern de coalició del tercer gabinet de Kim Kielsen,[5] però es mantindrien a l'oposició en la següent legislatura.

El 16 d'abril, després de les eleccions generals groenlandeses de 2021 es va anunciar que IA havia negociat amb èxit govern de coalició encapçalat per Múte Bourup Egede[6] amb l'independentista Naleraq, que tindria un total de 16 escons a la legislatura (una majoria d'un escó). Atassut va anunciar que estarien disposats a donar suport a la coalició,[7] que faria especial èmfasi en el procés d'independència de l'illa.[8][9]

Naleraq fou expulsat del govern per la seva difícil relació amb IA i les conseqüències polítiques dels comentaris del ministre d'Afers Exteriors Pelé Broberg suggerint que qualsevol votació sobre la independència de Groenlàndia s'hauria de restringir només als ciutadans inuit de l'illa. Broberg va ser destituït poc després després de la protesta política derivada d'aquests comentaris. IA i Naleraq també es van enfrontar per l'eliminació d'un impost sobre l'halibut que Naleraq estava fermament a favor, així com per la implementació de taxes d'usuari per als ports pesquers. Siumut entrà al govern de coalició.[10]

Resultats electorals

[modifica]

Parlament de Groenlàndia (Inatsiartut)

[modifica]
Any Vots % Escons ± Pos. Govern
1979 813 4,4
0 / 21
 Nou 4t Extraparlamentari
1983 2.612 10,6
2 / 26
 Augment 2 3r Oposició
1984 2.732 12,1
3 / 25
 Augment 1 3r Coalició
1987 3.823 15,3
3 / 26
 = 3r Coalició (1987-88)
Oposició (1988-91)
1991 4,848 19,4
5 / 27
 Augment 2 3r Coalició
1995 5.180 20,3
6 / 31
 Augment 1 3r Oposició
1999 6.214 22,1
7 / 31
 Augment 1 3r Coalició (1999-01)
Oposició (2001-02)
2002 7.244 25,3
8 / 31
 Augment 1 2n Coalició (2002-03)
Oposició (2003)
Coalició (2003-05)
2005 6.517 22,6
7 / 31
 Disminució 1 3r Coalició (2005-07)
Oposició (2007-09)
2009 12.457 43,7
14 / 31
 Augment 7 1r Coalició
2013 10.374 34,4
11 / 31
 Disminució 3 2n Oposició
2014 9.783 33,2
11 / 31
 = 2n Oposició (2014-16)
Coalició (2016-18)
2018[11] 7.478 25,5
8 / 31
 Disminució 3 2n Oposició
2021[11] 9.933 36,6
12 / 31
 Augment 4 1r Coalició
2025 6,119 21.6
7 / 31
 Disminució 5 3r Coalició

Parlament de Dinamarca (Folketinget)

[modifica]
Any Vots %

Groenlàndia

 Escons

(Dinamarca)

 Escons

(Groenlàndia)[a]

 ±
1984 2.972 13,9 (3r)
0 / 179
0 / 2
 Nou
1987 2.001 12,5 (3r)
0 / 179
0 / 2
 =
1988 3.628 17,3 (3r)
0 / 179
0 / 2
 =
1990 3.281 17,0 (3r)
0 / 179
0 / 2
 =
1998 4.988 21,4 (3r)
0 / 179
0 / 2
 =
2001 7.172 30,8 (1r)
1 / 179
1 / 2
 Augment 1
2005 5.774 25,5 (2n)
1 / 179
1 / 2
 =
2007 8.068 32,5 (1r)
1 / 179
1 / 2
 =
2011 9.780 42,7 (1r)
1 / 179
1 / 2
 =
2015 7.904 38,5 (1r)
1 / 179
1 / 2
 =
2019[12][11] 6.867 33,4 (1r)
1 / 179
1 / 2
 =
2022[11] 4.852 24,6 (2n)
1 / 179
1 / 2
 =
  1. ↑ Groenlàndia pot aconseguir dos diputats al Parlament de Dinamarca com a màxim.

Eleccions locals

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
2008 6,590 27.2
21 / 72
 Disminució 15
2013 7,006 29.7
20 / 70
 Disminució 1
2017 8,117 32.4
26 / 81
 Augment6
2021 9,822 37.6
32 / 81
 Augment6

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lansford, Tom. Political Handbook of the World 2014. CQ Press, 2014, p. 393.
  2. ↑ «Parties and Elections in Europe», 22-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 18 gener 2025].
  3. ↑ Elections in Europe: A Data Handbook. 1. Auflage. Baden-Baden: Nomos Verlagsgesellschaft mbH & Co. KG, 2010. ISBN 978-3-8329-5609-7.
  4. ↑ «Opposition win Greenland election» (en anglès). BBC, 03-06-2009.
  5. ↑ redaktionen. «Siumut IA og Partii Naleraq danner koalition» (en danès), 27-10-2016. [Consulta: 18 gener 2025].
  6. ↑ Hyldal, Christine. «Múte Egede er ny formand for Naalakkersuisut» (en danès). Kalaallit Nunaata Radioa, 23 abril 2021. [Consulta: 23 abril 2021].
  7. ↑ Nikolaj Skydsgaard, Jacob Grønholt-Pedersen. «Greenland's left-wing IA party forms new government, vows to block rare-earth mine» (en anglès). Reuters, 16 abril 2021. [Consulta: 15 abril 2026].
  8. ↑ «Greenland’s leader wants independence from Denmark as Trump hovers over Arctic island» (en anglès britànic), 03-01-2025. [Consulta: 18 gener 2025].
  9. ↑ «Greenland's PM pushes for independence from Denmark» (en anglès), 03-01-2025. [Consulta: 18 gener 2025].
  10. ↑ Lanteigne, Marc. «Polar Opposites? Greenland’s New Coalition Government» (en anglès). Over the Circle, 10 abril 2022. [Consulta: 15 abril 2026].
  11. 1 2 3 4 «Kalaallit Nunaanni Qinersinerit - Valg i Grønland - Elections in Greenland» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2022].
  12. ↑ «Eleccions a Dinamarca: victòria de l'esquerra, de l'unionisme a les Fèroe i de l'independentisme a Groenlàndia». Nationalia, 6 juny 2019. [Consulta: 9 juny 2019].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inuit_Ataqatigiit&oldid=38213824»