Vés al contingut

Josep Grau i Seris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Grau i Seris
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Mollerussa (Pla d'Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 2026 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
29 novembre 1999 – 20 desembre 2003
← Francesc Xavier Marimon i Sabaté – Antoni Siurana i Zaragoza →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1999-2003
Diputat al Parlament de Catalunya
22 octubre 1999 – 5 octubre 2010
Circumscripció electoral: Lleida
President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
1996 – 1999
← Pere Macias i Arau – Pilar Blasco i Prim →
Diputat al Congrés dels Diputats
21 juny 1993 – 19 setembre 1994 – Joan Horaci Simó i Burgués →

Circumscripció electoral: Lleida

President de la Diputació de Lleida
2 febrer 1990 – 29 setembre 1999
← Ramon Companys i Sanfeliu – Josep Pont i Sans →
Batlle de Mollerussa
30 març 1987 – 29 novembre 1999
← Magí Carné i Vila – Toni Bosch i Miquel →
Diputat provincial de Lleida
1987 – 1999
Regidor de l'Ajuntament de Mollerussa
1983 – 1999
Conseller comarcal del Pla d'Urgell
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópagès, polític, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1983–) Modifica el valor a Wikidata

Josep Grau i Seris (Mollerussa, 8 de novembre de 1945 - Barcelona, 8 de setembre de 2026)[1] fou un polític i empresari català.[2]

Biografia

[modifica]

Josep Grau va cursar estudis mercantils i va treballar com a agricultor en una explotació agrària familiar. El 1983 s'afilià a Convergència Democràtica de Catalunya (CiU). Va ser inicialment regidor de l'Ajuntament de Mollerussa des del 1983 i després alcalde des de l'any 1987 fins al 1999. Va ser vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques del 1987 al 1996, i president del 1996 al 1999. A més, va ser vicepresident del Consell Comarcal del Pla d'Urgell del 1988 al 1990.

També va ser diputat provincial de la Diputació de Lleida des del 1987, i president d'aquesta del 1990 fins al 1999. Del 1993 al 1994 va ser diputat al Congrés dels Diputats. Va ser el cap de llista de Convergència i Unió a la demarcació de Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. Després de les eleccions, va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, càrrec que va ocupar fins al 2003.[3] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006 va tornar a encapçalar la llista de CiU per Lleida[4] i president de la Comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya.[5]

Després d'haver ocupat diferents càrrecs en la política institucional, es dedicà al món empresarial, exercint diferents funcions en empreses com Total Foods S.L. i Ingal Energías Renovables S.L. L'any 2009 va crear l'empresa Ingal Energías Renovables, de la qual també en fou administrador el convergent i exdirector general de Pesca i Afers Marítims Jordi Ciuraneta. Va ser president del consorci Aigües del Segarra-Garrigues S.A. entre 2013 i 2017, una unió temporal d'empreses formada per la constructora FCC (24% del capital social), Agbar (22%) i les també constructores Copcisa (21%) i Copisa (20%), essent-ne conseller des de 2011.[6][7][8] Anteriorment, havia estat el responsable de l'adjudicació a aquest consorci del concurs de l'explotació d'aquest canal per 1.102 milions d'euros quan era conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca el 2002.[9]

L'any 2021, va transcendir que Grau actuava com a «facilitador» de companyies que maldaven per construir megaprojectes eòlics i fotovoltaics.[10]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Grau i Seris
  1. ↑ «Mor Josep Grau, exconseller d'Agricultura i exalcalde de Mollerussa, als 80 anys». 3Cat, 09-09-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
  2. ↑ «L'exconseller Josep Grau busca emplaçaments a la comarca per als grans projectes eòlics i solars | Notícies». Som Garrigues, 18-12-2020. [Consulta: 29 abril 2021].
  3. ↑ «H. Sr. Josep Grau i Seris». www.parlament.cat. [Consulta: 19 març 2008].
  4. ↑ «Gavín tanca la llista de CiU, que encapçala Josep Grau». www.e-noticies.com. Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 19 març 2008].
  5. ↑ «Josep Grau i Seris». www.convergencia.cat. Arxivat de l'original el 2006-06-15. [Consulta: 19 març 2008].
  6. ↑ Picazo, Sergi. «Un informe intern del Govern proposa el transvasament del Segre a Barcelona». Crític, 17 juliol 2014. [Consulta: 1 novembre 2014].
  7. ↑ «JOSEP GRAU SERIS - Cargos en empresas». [Consulta: 19 octubre 2023].
  8. ↑ Alegret, Xavier «El mayor canal de riego de Cataluña despide a su directivo pujolista». Economía Digital, 31 maig 2017 [Consulta: 19 octubre 2023].
  9. ↑ Rubio, David Marín. «UN CANAL AMB PORTES GIRATÒRIES», 17-04-2014. [Consulta: 29 abril 2021].
  10. ↑ Rodríguez, Jesús. «Els de sempre... i uns quants més». Directa, 10-03-2021. [Consulta: 29 abril 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Grau_i_Seris&oldid=38907001»