Vés al contingut

La Massana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Massana
Imatge
Tipusparròquia d'Andorra Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 32′ N, 1° 31′ E / 42.54°N,1.52°E / 42.54; 1.52
PaísAndorra Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Massana Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població11.591 (2023) Modifica el valor a Wikidata (178,32 hab./km²)
Gentilicimassanenc, massanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície65 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.230 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altComapedrosa (2.942 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cònsol major Modifica el valor a WikidataOlga Molné Soldevila
• Cònsol menor Modifica el valor a WikidataEva Sansa Jordan
Identificadors descriptius
Codi postalAD400 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2AD-04 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc weblamassana.ad Modifica el valor a Wikidata

La Massana o Maçana[1] és una parròquia del Principat d'Andorra, situada al nord-oest del país. Està conformada per set quarts: Pal, Arinsal, Erts, Sispony, Anyós, l'Aldosa de la Massana, i la Massana, capital de la parròquia. També inclou sis nuclis urbans més; el Puiol del Piu, Escàs, els Plans, el Mas de Ribafeta, Xixerella i el Pui.

El poble

[modifica]

El poble de la Massana (5.753 h. el 2022), a 1.240 m d'altitud, és a la confluència del riu d'Arinsal o d'Erts amb la riba d'Ordino. El nucli antic és presidit per l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana. El nom de la Massana, prové del llatí mattianam, una varietat de pomes agres o mançanes, que les dones del lloc utilitzaven per a remullar-se la boca i provocar-se salivera mentre filaven. Avui dia, la Massana conserva algunes boniques cases antigues amb balcons de fusta i ferro, però predominen els nous edificis fins i tot en el nucli antic i apinyat al poble. Els voltants, són plens d'edificacions i cases d'apartaments moderns, de residències, hotels i no poques botigues que han donat una nova vida al lloc.[2]

Entitats de població

[modifica]

El poblet d'Escàs a 1.383 m es dreça sobre la Massana, arrecerat al solà d'Escàs, ofrena una magnifica vista que s'estén de Casamanya al pic de Paderm i s'ha convertit, en part, en lloc d'estiueig. Tenia 17 h el 2022.[2]

El Pui és un altre nucli tradicional, proper a la Massana, a l'esquerra del riu d'Erts, que té propera l'ermita de Santa Caterina. Enfilat sobre antics dipòsits fluvio-glacials a l'esquerra de la riba d'Ordino, a 1.303 m i enfront de la Massana, hi ha el llogaret de L'Aldosa (780 h el 2022), que té sobre seu el solà del Quart Mitger i, més amunt, el solà de l'Aldosa. Es comunica per una bona pista amb Ordino i aquesta continua per un vell camí vers Anyós. A la dreta del riu d'Anyós, sota els cortals d'Anyós, hi ha els cortals de l'Aldosa.[2]

Entitat de població Habitants (2022)
Aldosa de la Massana, l' 780
Anyós 951
Arinsal 1.977
Erts 556
Escàs 17
Massana, la 5.753
Pal 260
Sispony 819

Etimologia

[modifica]

Topònim d'aparent origen llatí, a partir de mala mattiana, l'ètim del portuguès maçà i el castellà manzana 'poma', una fruita que sembla haver estat anomenada maçana antigament en el català general, avui només regional. Joan Coromines així ho certifica al seu Onomasticon Cataloniae.[3] La parròquia andorrana apareix recollida en documents antics en les formes Illa Maciana (839), Maçana (1162), Maczana (1230) i Matzana entre d'altres.[4][3]

Tanmateix, autors com ara Manuel Anglada en dubten i proposen hipòtesis alternatives. Per a Anglada, un nom de parròquia llatí per a una població d'origen preromà que, a més, està envoltada de llocs d'etimologia basca (Anyós, Arinsal, Erts, Escàs, etc.) no té justificació. A parer seu, aquest fet podria correspondre a un intent d'ultracorrecció dels escrivans eclesiàstics de l'època, en l'afany cristianitzador i, per tant, llatinitzador, del Bisbat d'Urgell durant l'alta edat mitjana. Anglada postula que el nom original podria haver estat relacionat amb el basc sagar 'poma', potser un urdin-sagar (una mena de poma àcida que es cria espontània) que podria haver donat, desdoblat, els noms del veí Ordino i, un cop traduït, el de Maciana. Com a alternativa, proposa l'ètim basc mandazain, mandazantza 'traginer', un ofici propi d'aquesta població durant segles. L'antiga forma Maczana podria ser una resta d'aquella primitiva oclusiva en la parla popular, que no es justifica en una Maciana llatina.[4]

Història

[modifica]

La Massana és la quarta parròquia d'Andorra per ordre protocol·lari i les primeres referències històriques de la Massana es troben a l'acta de consagració de la catedral de la seu d'Urgell del segle ix, sota la denominació original de Maciana (del llatí mattianam, "poma", vegeu Etimologia). L'església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839.

Durant segles la principal activitat econòmica del territori va ser l'agricultura i la ramaderia, encara que des del segle xvi es va potenciar la indústria de la farga per a l'obtenció de ferro.

Als anys 50 del segle xx es va produir una obertura del país cap al turisme que va suposar l'inici del Principat tal com es coneix avui en dia. L'any 1972 es va inaugurar l'estació d'esquí d'Arinsal i posteriorment, l'any 1982, es va inaugurar l'estació d'esquí de Pal, senyal d'identitat de la zona i un dels referents del turisme de muntanya. El domini esquiable de Vallnord, amb els sectors de Pal, Arinsal i Arcalís, és el motor econòmic de la zona en l'actualitat.[5]

Geografia

[modifica]

Els principals rius que la travessen són el Valira del Nord, el riu de Pal i el riu Montaner. Dins els límits de la parròquia també hi ha quatre llacs: el llac de les Truites, el llac dels Forcats, el llac Montmantell i el llac Negre. De la vegetació de la Massana en destaquen els boscos de pins, avets, bedolls, i roures. Aquesta parròquia compta amb algunes de les muntanyes més altes d'Andorra: el Comapedrosa (la gran muntanya, 2.942 m), el Medecorba, el Racofred, el pic del Pla de l'Estany i el de Sanfons, entre d'altres.

Festes

[modifica]

La festa major de la Massana és el 15 d'agost i la festa del Roser de la Massana se celebra el segon diumenge de juliol.

Política i govern

[modifica]

Composició del Comú de la Massana 2015-2019

[modifica]
Partit Vots % Escons
Ciutadans Compromesos (CC) 1.33077,55% 11
Demòcrates per Andorra (DA) 38522,45% 1
Vots nuls i en blanc 1769,31%
Total 1.891100%12
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini

Composició del Comú de la Massana 2019-2023

[modifica]
Partit Vots % Escons
Ciutadans Compromesos (CC) 91257,07% 12
Vots nuls i en blanc 68642,93%
Total 1.598100%12
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini

Llista de cònsols majors

[modifica]

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 4 cònsols majors a La Massana. Actualment ostenta el títol Olga Molné Soldevila.

Període Cònsol major Partit
1995-1999 Antoni Garrallà Rossell[6] Grup d'Opinió Liberal (GOL)
1999-2003 Antoni Garrallà Rossell[7] Grup Democràtic Parroquial (GDP)
2003-2007 Josep Maria Camp Areny[8] Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2007-2011 Josep Maria Camp Areny[9] Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2011-2015 David Baró Riba[10] Ciutadans Compromesos (CC)
2015-2019 David Baró Riba[11] Ciutadans Compromesos (CC)
2019- Olga Molné Soldevila Ciutadans Compromesos (CC)

Economia

[modifica]

La seva economia fins a mitjan segle xx se centrava, com generalment passava a tot el país, en la ramaderia i l'agricultura, en aquest cas, específicament dedicada al cultiu de la patata i del tabac. Actualment queden pocs vestigis d'aquest passat. Avui en dia, la base econòmica de la parròquia és el turisme (sobretot hivernal), el comerç i el sector immobiliari. La Massana disposa de tots els serveis propis d'un centre turístic i un servei d'autobús que la comunica amb les parròquies veïnes.

Vista de la població de La Massana, amb les muntanyes d'Arinsal al fons

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Oficialment la parròquia s'anomena La Massana. No obstant això, la Gran Enciclopèdia Catalana s'hi refereix amb l'antiga forma de La Maçana, forma no recomanada per ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  2. 1 2 3 Gran Geografia Comarcal de Catalunya v. XVI, pàg. 367. (ISBN|84-85194-54-3)
  3. 1 2 Coromines, Joan. «LA MASSANA, LA». A: Onomasticon Cataloniae. vol. V. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 115. ISBN 84-7256-331-6.
  4. 1 2 Anglada, Manuel. «La Parròquia de La Massana». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 225-227. ISBN 99920-53-02-X.
  5. ↑ «Comú de la Massana - Turisme». Arxivat de l'original el 2017-07-28. [Consulta: 2 febrer 2017].
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1995.pdf
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1999.pdf
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2003.pdf
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2007.pdf
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2011.pdf
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2015.pdf

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Massana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Massana&oldid=38004969»