Mas Ram
| Tipus | urbanització i barri administratiu |
|---|---|
| Epònim | Mas Ram |
| Lloc | |
![]() | |
| Estat | Espanya |
| Comunitat autònoma | Catalunya |
| Província | província de Barcelona |
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona |
| Comarca | Barcelonès |
| Municipi | Badalona |
El Mas Ram és un barri de Badalona[1] que limita amb els de Pomar de Dalt i Les Guixeres, així com amb el terme municipal de Tiana, al qual s'estén la urbanització.[2] El 2015 tenia 574 habitants, 278 homes (48,4%) i 296 dones (51,6%).[3]
Història i descripció
[modifica]L'origen del barri és la masia propietat de la família Ram, documentada des del segle xiv. El segle xv va passar a mans de la Cartoixa de Montalegre, i arran de la Desamortització de Mendizbal (1836), va ser adquirida pel comerciant de Barcelona Rafael Sabadell i Barnús.[4] La seva neta Montserrat Sabadell i Ferrando es va casar amb Enric Parellada i Pallàs, que el 1913 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, que li donà el caire residencial actual.[4][5] Entre 1965 i 1967 va ser ampliada per Enric Giralt i Ortet,[5] i des del 1968 és una de les seus de l'Escola Garbí, fundada per Pere Vergés i Farrés.[6]
Formava part del conjunt la casa dels guardes, construïda el 1909[7][8] i enderrocada, sense tenir en compte que estava protegida, quan es va construir la B-20.[7] També hi destaca el pont per poder salvar la riera de Pomar, construït amb maó de maçoneria, que funciona com a accés de vianants.[5]
A finals dels anys 1960, els Parellada va promoure la parcel·lació de la finca, on s'hi va fer una urbanització de caràcter privat[4] separada de la resta de la ciutat, amb la qual era connectada per una única xarxa viària, establint un barri de baixa densitat, amb xalets unifamiliars al mig de parcel·les. Amb tot, a diferència de les urbanitzacions clàssiques, el barri està constituït per primeres residències.[9] Arran del seu creixement, va agafar prou entitat i va ser oficialitzat el 1980,[4] i actualment, té consideració d'unitat residencial. Bona part dels seus carrers, tret del sector anomenat Roc Caballera, estan qualificats de zones privades d'ús públic. És a dir, no es pot barrar el pas i són els veïns del barri qui s'encarreguen del seu manteniment i del pagament dels serveis públics com l'enllumenat.[10] També disposa d'una associació de propietaris.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Mas Ram». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Tiana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Distribució de la població per barris i gènere a 1/01/2015». Ajuntament de Badalona. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2021. [Consulta: 18 desembre 2021].
- 1 2 3 4 Abras, Carreras i Nieto, 2000, p. 82.
- 1 2 3 Padrós Galera, Joan Antoni; Lladó Blanch, Francesc. «Torre Mas Ram, casa dels guardes i pont». Pla de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Badalona, 01-10-1980.
- ↑ «Garbí Pere Vergés Badalona». Escoles Garbí.
- 1 2 Redacció «Los alumnos de Badalona conmemoran el centenario del puente del Mas Ram». La Vanguardia, 23-05-2012.
- ↑ Massot Beltran i 1996, 53.
- ↑ Villarroya Font, Joan (dir.). Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 1973.
- ↑ Muñoz, Sara «El barri residencial de Badalona ha de treure les barreres de control d'accés». El Punt Avui, 03-07-2012.
- ↑ «Associació de propietaris de la unitat residencial Mas Ram». Ajuntament de Badalona. Arxivat de l'original el 18-12-2021.
Vegeu també
[modifica]Bilbiografia
[modifica]- Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, Maria Dolors «Badalona, segle xx. Els barris». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000, p. 65-88.
- Massot Beltran, Josep Maria «L'arquitectura de la ciutat». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 7, 1996, p. 49-76.
