Vés al contingut

Nacho Duato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNacho Duato
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Ignacio Duato Bárcia Modifica el valor a Wikidata
8 gener 1957 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògraf, mestre de dansa, ballarí de ballet Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJosé Duato Gómez-Novella Modifica el valor a Wikidata
ParentsAna Duato, cosí
Miguel Bernardeau, cosí segon
María Bernardeau, cosina segona
Joaquín Duato, cosí germà
Zulema Duato, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0239159 TMDB (persona): 1040989 Modifica el valor a Wikidata

Juan Ignacio Duato Bàrcia, més conegut com a Nacho Duato i nascut a València el 8 de gener de 1957, és un ballarí i coreògraf de dansa moderna, que a més va ser director artístic de la Compañía Nacional de Danza d'Espanya durant vint anys, des del 1990 fins al 2010, quan va ser substituït pel ballarí clàssic José Carlos Martínez. A partir de 2011, Duato passa a dirigir el ballet del Teatre Mijailovski a Sant Petersburg, insígnia de la dansa clàssica. A Rússia és considerat un dels cinc millors coreògrafs al món de ballet contemporani.[1] És cosí germà de l'actriu de televisió valenciana Ana Duato.[2]

Carrera

[modifica]

Va començar a Londres, a la companyia de dansa contemporània Rambert Dance Company, ampliant la seva formació a dues prestigioses escoles a dues de les capitals mundials de la dansa contemporània: primer a la Mudra School de Maurice Béjart, a Brussel·les i posteriorment a l'American Dance Centre d'Alvin Ailey a Nova York.[3]

El 1980 va entrar a formar part del Cullberg Ballet d'Estocolm,[4] i l'any següent va passar a la Nederlands Dans Theater de Den Haag,[5] on al cap de dos anys, el 1983, va crear la seva primera coreografia (Jardí Tancat) [6]i va guanyar el primer concurs com a coreògraf. El 1988 va ser nomenat un dels tres coreògrafs estables del Nederlands Dans Theater, amb Hans van Manen i el seu director, Jirí Kylián.[7]

El 1990, el Ministeri de Cultura d'Espanya el va nomenar director artístic del Ballet del Teatro Lírico Nacional de España, a Madrid,[8] que el 1993 va passar a anomenar-se Compañía Nacional de Danza.[9] El 31 de juliol de 2010, cansat de discutir amb polítics desconeixedors de la dansa, no va voler renovar el seu contracte[10][11]

Entre 2011 i 2014, va dirigir la companyia de ballet del Teatre Mikhailovsky a Rússia.[12] El 2014, Duato es convertí en director general i artístic del Ballet Estatal de Berlín. El 2016, Michael Mueller, alcalde de Berlín, va anunciar que la ciutat no prorrogaria el contracte de Nacho Duato amb la companyia quan expirés el 2019. Sasha Waltz i Johannes Ohman el van succeir com a directors artístics conjunts del Ballet Estatal de Berlín.[13] Duato va tornar al seu càrrec anterior a Sant Petersburg com a director artístic de la companyia de ballet Mikhailovsky.[12]

Coreografies

[modifica]

Algunes de les seves obres són:

  • Jardí Tancat, sobre música de Maria del Mar Bonet
  • Na Floresta
  • Mediterrània
  • Multiplicidad. Formas de Vacío y Silencio
  • Jardín Infinito, en homenatge al dramaturg Anton Txékhov
  • White Darkness
  • Return to the Stange Land, de Jiří Kylián (1975).
  • Forgotten Rand, de Jiří Kylián (1981).
  • Stampig Ground, de Jiří Kylián (1983).
  • Petite Mort, de Jiří Kylián (1991)

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 1983: Primer Premi en el Concurso Internacional de Colònia (Internationaler Choreographischer Wettbewerb, Köln), por su coreografía Jardí tancat.[14]
  • 1987: Premi d'Or de la Danza (VSCD Gouden Dansprije), en la seva faceta de bailarí.
  • 1995: Grau de Cavaller a l'Orden de les Arts i les Lletres (Ambaixada de França d'Espaya).
  • 1998: Medalla d'Or al Mérit en les Belles Arts (Consell de Ministres d' Espanya).
  • 2000: Premi Benois de la Danse, IX edición, otorgat per la International Danse Association a l'òpera de Stuttgart, por la seva coreografía Multiplicitat, formes de silenci i buit.[15]
  • 2003: Premi Nacional de Danza, en la modalidad de Creació.[16]
  • 2015: Premi Ciudad de Alcalá de las Artes y las Letras.
  • 2020: Premi Max d'Honor.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gallardo, JC. «El agridulce adiós de Nacho Duato» (en castellà). RTVE, 07-08-2010. [Consulta: 7 juny 2026].
  2. ↑ «Nacho Duato habla de su prima Ana Duato: "Hace durante veinte años la misma serie"» (en espanyol europeu), 22-03-2023. [Consulta: 14 abril 2026].
  3. ↑ Anderson, Zoë. The Ballet Lover's Companion (en anglès). Yale University Press, 2015, p. 299. ISBN 978-0-300-15428-3.
  4. ↑ Craine, Debra; Mackrell, Judith. The Oxford Dictionary of Dance (en anglès). OUP Oxford, 2010-08-19, p. 141. ISBN 978-0-19-956344-9.
  5. ↑ Snodgrass, Mary Ellen. The Encyclopedia of World Ballet (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 2015-06-08, p. 105. ISBN 978-1-4422-4526-6.
  6. ↑ «María del Mar Bonet colabora con IT Dansa en el montaje de "Mosaico Mediterráneo"» (en castellà). Publico, 07-05-2008. [Consulta: 7 juny 2026].
  7. ↑ Chavarria, Maricel. «Nacho Duato ríe el último en el Tívoli» (en castellà). La Vanguardia, 30-04-2025. [Consulta: 7 juny 2026].
  8. ↑ «Nacho Duato» (en castellà). DanzaBallet, 11-06-2007. [Consulta: 7 juny 2026].
  9. ↑ «Compañía Nacional de Danza. Nacho Duato y Jiri Kylian. Crítica. – Madrid Teatro» (en castellà). madridteatro.net, 10-05-2010. Arxivat de l'original el 2025-06-19. [Consulta: 7 juny 2026].
  10. ↑ «Nacho Duato deja la Compañía Nacional de Danza». El Mundo, 13-04-2010. [Consulta: 7 juny 2026].
  11. ↑ «Duato acelera el adiós de una CND con planes demasiado clásicos» (en castellà). El Confidencial, 14-04-2010. [Consulta: 7 juny 2026].
  12. 1 2 Sakamoto, Mayumi «Nacho Duato: encuentro con lo extraordinario "una magia de otro mundo"». Danza en escena, 69, 2026, p. 7. ISSN: 3020-1101.
  13. ↑ Sulcas, Roslyn «2 New Faces for Staatsballett Berlin, When Nacho Duato Leaves in 2019» (en anglès). The New York Times, 09-09-2016. ISSN: 0362-4331.
  14. ↑ «Duato Nacho» (en anglès). staatsoper.de, 04-02-2025. [Consulta: 7 juny 2026].
  15. ↑ Perron, Wendy. «Benois Prize, Russia, and Nacho Duato» (en anglès). Dance Magazine, 31-05-2012. [Consulta: 7 juny 2026].
  16. ↑ «Nacho Duato. Elenco. Compañia Nacional de Danza» (en castellà). cndanza.mcu.es. Arxivat de l'original el 2006-05-23. [Consulta: 7 juny 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nacho_Duato&oldid=38660448»