Vés al contingut

Occità antic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaOccità antic
Romans i Proensals Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRomanç, Provençal antic
Tipusllengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deOccitània, Occitània, Corona d'Aragó, Navarra i Piemont Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües latinofalisques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2pro Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3pro Modifica el valor a Wikidata
Glottologoldp1253 Modifica el valor a Wikidata
IETFpro Modifica el valor a Wikidata

L'occità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del segle viii al XIV.[1][2] L'antic occità generalment inclou l'occità dels inicis i l'occità antic. L'occità dels segles posteriors també de vegades s'inclou en l'occità antic, o bé en l'occità mitjà.[3] Com que el terme occitanus aparegué al voltant de l'any 1300,[4] l'occità antic també és dit "romanç" (occità antic: romans) o "provençal" (occità antic: proensals) en texts medievals.

Història

[modifica]

Entre els testimoniatges més antics de l'occità, hi ha Tomida femina, la Boecis, i la Cançó de Santa Fe. El català escrit va divergir de l'occità antic entre els segles XI i XIV.[5] Els texts primers del "dialecte català" (en el sistema lingüístic occitanocatalà) són les Homilies d'Organyà i els Greuges de Guitard Isarn. L'occità antic, llengua dels trobadors, va ser la primera llengua romànica amb un corpus literari i una enorme influència en el desenvolupament de la poesia lírica en altres idiomes europeus. El punt volat era una de les marques distintives de la llengua, i sobreviu avui en català i gascó.

Fonologia

[modifica]

L'occità antic va canviar i evolucionar bastant durant la seua història; ara bé, el sistema de sons se'n pot resumir d'aquesta manera:[6]

Consonants

[modifica]
Consonants de l'occità antic
Bilabial Labio-
dental		 Dental/
alveolar		 Postalveolar/
palatal		 Velar
Nasal   m   n   ɲ
Plosiva p b t d k ɡ
Fricativa f v s z
Africada ts dz tʃ dʒ
Lateral   l   ʎ
Trill r
Vibrant ɾ

Notes:

  • <ch> es creu que representava l'africada [tʃ]; però, com que la grafia sovint alternava amb <c>, podria haver representat també [k].
  • La <g> final pot de vegades representar [tʃ], com en gaug "goig" (també escrit gauch).
  • La <z> intervocàlica podia representar tant [z] com [dz].
  • La <j> podia representar tant [dʒ] com [j].

Vocals

[modifica]

Monoftongs

[modifica]
Vocals de l'occità antic
  AnteriorsPosteriors
Tancades i yu
Mig tancades e(o)
Mig obertes ɛɔ
Obertes aɑ

Notes:

  • [o] aparentment es va tancar en [u] entre el segle xii i XII; tanmateix, la grafia no en canvià, així: flor /fluɾ/.[7]
  • Les vocals mitjanes [ɛ] i [ɔ] apareixen com a al·lòfons de /e/ i /u/ respectivament en certes circumstàncies en síl·labes accentuades. [no, són veritables fonemes : pel /pel/ pèl ~ pèl (grafia moderna) /pɛl/ pell]

Diftongs i triftongs

[modifica]
Diftongs i triftongs de l'occità antic
IPAExempleSignificació
decreixent
/aj/pairepare
/aw/autrealtre
/uj/conoiserconèixer
/uw/dousdolç
/ɔj/poispuix
/ɔw/moumou
/ej/veiveig
/ew/beurebeure
/ɛj/seissis
/ɛw/breubreu
/yj/cuidcrec
/iw/estiuestiu
creixent
/jɛ/mielsmillor
/wɛ/cuelhcull, acull
/wɔ/cuolhcull, acull
l'accent dels triftongs
sempre recau en la vocal del mig
/jɛj/lieisseva
/jɛw/ieujo
/wɔj/nuoitnit
/wɛj/pueispuix
/wɔw/uouou
/wɛw/bueubou

Extractes

[modifica]
  • De Bertran de Born Ab joi mou lo vers e·l comens (ca. 1200, traducció anglesa de James H. Donalson):
«
Bela Domna·l vostre cors gens
E·lh vostre bel olh m'an conquis,
E·l doutz esgartz e lo clars vis,
E·l vostre bels essenhamens,
Que, can be m'en pren esmansa,
De beutat no·us trob egansa:
La genser etz c'om posc'e·l mon chauzir,
O no·i vei clar dels olhs ab que·us remir.
Bella dama/dona, el vostre cos gentil
I els vostres bells ulls m'han conquerit,
i els vostre dolç esguard i clar visatge
i tota la vostra bella natura
que, si volgués fer-ne semblança,
en bellesa no us trobo parió:
plaent que es trobi al món
o no hi veig clar amb els ulls si no us torno a mirar.
 »

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rebecca Posner, The Romance Languages, Cambridge University Press, 1996, ISBN 0-521-28139-3
  2. ↑ Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985 ISBN 0-87169-167-1
  3. ↑ "El període de naixement de l'occitan se sol situar generalment de l'any 800 al 1000, l'occità antic del 1000 al 1350, i l'occità mitjà del 1350 al 1550" in William W. Kibler, Medieval France: An Encyclopedia, Routledge, 1995, ISBN 0-8240-4444-4
  4. ↑ Smith and Bergin, Old Provençal Primer, p. 2
  5. ↑ Riquer, Martí de, Història de la Literatura Catalana, vol. 1. Barcelona: Edicions Ariel, 1964
  6. ↑ The charts are based on phonologies given in Paden, William D., An Introduction to Old Occitan, New York 1998
  7. ↑ Paden, William D. An Introduction to Old Occitan. Modern Language Association of America. 1998, p. 101 ISBN 0-87352-293-1

Bibliografia

[modifica]
  • Nathaniel B. Smith, Thomas Goddard Bergin, An Old Provençal primer, Garland, 1984, ISBN 0-8240-9030-6.
  • Povl Skårup, Morphologie élémentaire de l'ancien occitan, Museum Tusculanum Press, 1997, ISBN 87-7289-428-8.
  • Romieu, Maurice; Bianchi, André. Iniciacion a l'occitan ancian / Initiation à l'ancien occitan (en occitan and french). Pessac: Presses Universitaires de Bordeaux, 2002. ISBN 2-86781-275-5. 

Enllaços externs

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Occità_antic&oldid=38244128»