Orgànul

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars. Cada orgànul té una funció específica. Hi ha molt tipus d'orgànuls, particularment en les cèl·lules eucariotes.

Analogia microscòpica i macroscòpica

Un orgànul és a una cèl·lula el que un òrgan és al cos, cada orgànul té una estructura i composició que en determina la seva funció.

Microscòpia

Els orgànuls s'han identificat històricament a través de la microscòpia, i també han estat identificats fent ús del fraccionament cel·lular. Hi ha orgànuls membranosos (que tenen una membrana lipídica) i altres que no en tenen. Dins d'alguns orgànuls membranosos es duen a terme reaccions metabòliques de caràcter energètic que finalitzen amb la producció final d'ATP. La gran majoria d'orgànuls són inapreciables al microscopi òptic a causa del fet que es troben al límit de resolució d'aquest tipus de microscopi, per la qual cosa el seu descobriment i descripció de l'estructura va lligat al desenvolupament del microscopi electrònic.

Classificació segons la seva gènesi

Tenint en compte la seva gènesi, els orgànuls es classifiquen en dos grups:

Orgànuls autogenètics, desenvolupats filogenèticament i ontogenètica a partir d'estructures prèvies que es fan més complexes.

Orgànuls d'origen endosimbiòtic, procedents de la simbiosi amb altres organismes.

orgànuls endosimbiòtics. Són orgànuls incorporats a la cèl·lula eucariota inicialment com bacteris endosimbionts. Els orgànuls d'origen endosimbiòtic tenen el seu propi genoma, la seva pròpia maquinària de síntesi proteica, inclosos ribosomes, i es multipliquen per bipartició, de manera que si s'extirpen experimentalment d'una cèl·lula no poden tornar a formar-se. Tot seguit hom parla de dos exemples d'orgànuls endosimbiòtics:

Mitocondris. Tots els eucariots coneguts tenen mitocondris, orgànuls derivats d'ells, com els hidrogenosomes, o si més no restes de gens mitocondrials incorporats al genoma nuclear.

Plastidis. Hi ha dues classes de plastidis, els primaris deriven de cianobacteris per endosimbiosi i els secundaris per endosimbiosi de cèl·lules eucariotes ja dotades de plastidi. Aquests últims són molt més complexos. Els plastidis s'han designat molt sovint amb altres noms en funció de llur pigmentació o del grup en què es presenten. La denominació cloroplast s'empra habitualment com a nom genèric.

Llista

Principals orgànuls eucariòtics

Orgànul	Funció	Estructura	Organismes	Notes
Cloroplast	fotosíntesi	posseeix doble membrana	plantes, protists	Posseeix material genètic (ADN)
Reticle endoplasmàtic	síntesi i embalatge de proteïnes i certs lípids (en vesícules)	pot associar-se a ribosomes en algunes regions	eucariots	N'existeixen dos tipus: Rugós i Llis
Aparell de Golgi	transport i embalatge de proteïnes, rep vesícules del reticle endoplàsmic, forma glucolípids, glucoproteïnes	sacs aplanats limitats por membrana citoplasmàtica	la majoria d'eucariots	en les plantes es coneixen como dictiosomes
Mitocondri	respiració cel·lular	compartiment de doble membrana	la majoria d'eucariots	Posseeix material genètic (ADN)
Vacúols	emmagatzematge, transport i homeòstasi	sacs de membrana vesicular	plantes i fongs
Nucli	manteniment d'ADN, i expressió genètica	limitat per membrana doble	tots els eucariots	Conté la major part d'ADN cel·lular

Altres orgànuls eucariòtics i components cel·lulars

Orgànul/component	Funció	Estructura	Organismes
Acrosoma	ajuda l'espermatozous a fusionar-se amb l'òvul	compartiment de membrana simple	molts animals
Autofagosoma	vesícula que emmagatzema material citoplasmàtic i orgànuls per a llur degradació	compartiment de doble membrana	totes les cèl·lues eucariotes
Centrosoma	Intervenen en la divisió cel·lular ajudant al moviment cromosòmic	Estructures cilíndriques formades por tubs i envoltades de material proteic dens	animals
Cili	moviment	microtúbuls de proteïnes	animals, protists, algunes plantes
Exosoma	degradació d'àcids nucleics	complex proteic	eucariotes i arqueus
Glioxisoma	transformació de lípids en sucres	compartiment de membrana simple	plantes
Hidrogenosoma	producció d'energia i hidrogen	compartiment de doble membrana	alguns eucariots unicel·lulars
Inflamasoma	cascada d'inflamació	complex proteic	eucariots
Lisosoma	reciclar restes cel·lulars de rebuig	compartiment de membrana simple	la majoria dels eucariots
Magnetosoma	orientació magnètica	cristalls de magnetita	alguns procariots
Melanosoma	magatzem de pigments	compartiment de membrana simple	animals
Mitosoma	Sense caracteritzar	compartiment de doble membrana	alguns eucariots unicel·lulars
Miofibrilla	contracció muscular	filaments entrellaçats	animals
Parentosoma	Sense caracteritzar	Sense caracteritzar	fongs
Peroxisomes	oxidació de proteïnes / desintoxicació cel·lular	compartiment de membrana simple	tots els eucariots
Proteasoma	degradació de proteïnes (previ marcat amb ubiquitina)	complex proteic	tots els eucariotes i arqueus
Ribosomes	Creació de proteïnes a partir de la informació transmesa per l'ARN	Estructures arrodonides formades por dues subunitats	tots els éssers vius
Vesícula	magatzem, transport, digestió de productes, digestió de residus cel·lulars	compartiment de membrana simple	tots els eucariots

Vegeu també

• Ciclosi
• Lipid droplet