President de Zàmbia
|
|||||
| Titular | Hakainde Hichilema  des del 24 agost 2021 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Jurisdicció | Zàmbia | ||||
| Estat | Zàmbia | ||||
| Mandat | 5 anys | ||||
| Creació | 24 octubre 1964 | ||||
| Llista | llista de presidents de Zàmbia | ||||
El president de la República de Zàmbia és el cap d'Estat i cap de govern de Zàmbia i és la màxima autoritat executiva del país. El president és elegit per vot popular per a un mandat de cinc anys i és el responsable de l'administració del govern, de supervisar la implementació de les polítiques nacionals i de representar Zàmbia en els afers internacionals. El càrrec es va establir amb la independència de Zàmbia el 1964. El president actual és Hakainde Hichilema, que va assumir el càrrec el 24 d'agost de 2021, després de les eleccions de 2021, on el seu partit, el Partit Unit per al Desenvolupament Nacional, va obtenir la majoria. El paper del president inclou el nomenament del Govern, servir com a comandant en cap de les Forces Armades de Zàmbia i garantir el compliment de les lleis.
El càrrec el va ocupar per primera vegada Kenneth Kaunda després de la independència el 1964. Des del 1991, quan Kaunda va deixar la presidència, el càrrec l'han ocupat sis persones més: Frederick Chiluba, Levy Mwanawasa, Rupiah Banda, Michael Sata, Edgar Lungu i l'actual president Hakainde Hichilema. A més, el president en funcions Guy Scott va servir de forma interina després de la mort del president Michael Sata.
Des del 31 d'agost de 1991, el president és també el cap de govern, ja que el càrrec de Primer ministre va ser abolit en els últims mesos del mandat presidencial de Kaunda després de les negociacions amb els partits de l'oposició.
Mandat presidencial
[modifica]El president és elegit per a un mandat de cinc anys. Des de 1991, hi ha un límit de dos mandats per al president en la Constitució de Zàmbia. Va haver-hi un intent de modificar els límits de mandat el 2001 per a Chiluba, però no es va materialitzar.[1]
Història
[modifica]Rhodèsia del Nord
[modifica]Quan la colònia britànica de Rhodèsia del Nord es va separar de Rhodèsia del Sud i del domini de la Companyia Britànica de Sud-àfrica, el cap d'Estat era el monarca britànic representat a la colònia pel Governador de Rhodèsia del Nord, que exercia el poder executiu com a cap d'Estat i de govern. A les eleccions generals de Rhodèsia del Nord de 1964, es va crear el càrrec de primer ministre de Rhodèsia del Nord per esdevenir el cap de govern abans de la independència. El 19 de maig de 1964, el Secretari d'Estat per a les Relacions de la Mancomunitat Duncan Sandys va anunciar que Rhodèsia del Nord esdevindria independent sota un president. L'elecció del primer president es faria per votació secreta entre els membres elegits del Consell Legislatiu.[2]
Zàmbia
[modifica]Amb la independència i el canvi de nom del país a Zàmbia, el primer ministre Kenneth Kaunda va ser elegit com a primer president. El càrrec de primer ministre també va ser abolit, convertint la presidència en un càrrec executiu.[3] Inicialment, el país es governaria com una democràcia multipartidista. Tanmateix, després que el Congrés Nacional Africà de Zàmbia (ZANC) s'integrés amb el Partit Unit de la Independència Nacional (UNIP), el president Kaunda va anunciar que la Constitució de Zàmbia es canviaria per convertir el país en un Estat d'un sol partit el 1973 amb l'UNIP com l'únic partit legal i tots els altres prohibits.[4] Kaunda va afirmar que això es va fer per descoratjar el tribalisme.[5] Tanmateix, la constitució també va restaurar el càrrec de primer ministre com a cap de govern.[6] A les eleccions generals de Zàmbia de 1973, els electors només podien votar per Kaunda, patrocinat per l'UNIP, i les seves úniques opcions eren votar si aprovaven o rebutjaven la seva candidatura.[7]
Kaunda va ser reelegit per unanimitat a cada elecció fins al 1991. Durant la dècada de 1980, van augmentar les pressions per revocar la prohibició del multipartidisme. Després de les negociacions amb el Moviment per a la Democràcia Multipartidista (MMD) el 1990, el president Kaunda va signar una esmena constitucional que legalitzava els partits polítics diferents de l'UNIP. El càrrec de primer ministre va ser abolit de nou i els poders van tornar al president.[8] A les eleccions generals de Zàmbia de 1991, Kaunda va ser derrotat per Frederick Chiluba, de l'MMD.[5] Kaunda va acceptar traspassar la presidència pacíficament, convertint-se en el segon líder africà a fer-ho després de Mathieu Kérékou de Benín.[9]
El 1996, el president Chiluba va al·legar que havia descobert un complot dels membres de l'UNIP per dur a terme un cop d'Estat i va declarar l'estat d'emergència per detenir els membres de l'UNIP. Tanmateix, el Tribunal Suprem de Zàmbia va declarar que la declaració d'emergència no era vàlida, va aixecar l'estat d'emergència i va alliberar els detinguts.[10] Més tard aquell mateix any, Chiluba va esmenar la constitució establint que només les persones que tinguessin un pare o mare nascut a Zàmbia o Rhodèsia del Nord es podien presentar a la presidència.[11] Aquesta esmena estava ostensiblement dirigida a bloquejar Kaunda perquè no es tornés a presentar a la presidència, ja que els seus pares havien nascut a Nyasaland (l'actual Malawi).[12]
A causa del límit de dos mandats establert a la constitució, Levy Mwanawasa va ser seleccionat per Chiluba com a candidat de l'MMD per succeir-lo.[13] Mwanawasa va guanyar les eleccions generals de Zàmbia de 2001, però la seva victòria es va veure entanyada per acusacions de frau electoral per part dels partits de l'oposició.[14] Després de disputes legals, el Tribunal Suprem va dictaminar finalment el 2005 que, tot i que la votació tenia "defectes", no hi va haver prou errors per justificar la anul·lació del resultat.[15] Mwanawasa va guanyar la reelecció el 2006.[16] Va morir el 2008 i va ser substituït per Rupiah Banda.[17] A les eleccions generals de Zàmbia de 2011, Rupiah va ser derrotat per Michael Sata, del Front Patriòtic (PF).[18]
Sata va morir en el càrrec el 2014. Consegüentment, el seu vicepresident Guy Scott va esdevenir president en funcions. Això va convertir Scott en el primer cap d'Estat blanc d'un país africà des de F. W. de Klerk, de Sud-àfrica, que va deixar el càrrec el 1994 després de la fi de l'apartheid.[18][19] Tanmateix, com que els seus pares no havien nascut a Zàmbia, a causa de la constitució només va poder actuar com a president durant 90 dies i no es va poder presentar a les eleccions.[18] A les eleccions presidencials de Zàmbia de 2015, Edgar Lungu, del PF, va guanyar la presidència i la va mantenir un any més tard a les eleccions generals de Zàmbia de 2016 sota la constitució esmenada. A les eleccions generals de Zàmbia de 2021, Hakainde Hichilema, del Partit Unit per al Desenvolupament Nacional (UPND), va derrotar Lungu.[20]
Hi ha quatre canvis molt destacables que afecten la presidència en aquesta esmena aprovada per Lungu el gener de 2016, la majoria dels quals es troben a la part VII(7) de la constitució. En primer lloc, l'Article 100 Secció 1 a) elimina efectivament la clàusula parental que requeria que els candidats a la presidència i a la vicepresidència tinguessin almenys un pare o mare nascut a Zàmbia, i l'harmonització de l'elegibilitat presidencial i vicepresidencial a l'Article 110 Secció 2. En segon lloc, l'Article 101 Seccions 1, 2, 3 (a i b) i 8 assenyala el canvi d'un sistema de majoritat relativa a un sistema de dues voltes en què es requereix més del 50% dels vots vàlids emesos per tal que un president guanyi. En cas que això no passi, es celebrarà una segona volta en un termini de 37 dies entre els dos candidats principals, en la qual la regla del 50% + 1 determinarà el guanyador en aquesta segona volta. El tercer canvi destacable és la introducció de la clàusula del company de fórmula a l'Article 110 Seccions 1, 2 i 3. Això fa que el president i el vicepresident siguin elegits directament en la mateixa candidatura, a diferència de quan el president, un cop elegit, nomenava i cessava el vicepresident de forma executiva. Per últim, el quart canvi va ser a l'Article 100 Secció 1 j), que requereix que els aspirants a la presidència demostrin tenir almenys 100 votants registrats a cadascuna de les deu províncies per presentar amb èxit les candidatures davant la Comissió Electoral de Zàmbia.[21] El 2020, Lungu va intentar canviar la constitució per permetre que el president canviés les lleis electorals i prengués el control de la política monetària de Zàmbia. Tanmateix, el controvertit Projecte de Llei 10 va fracassar després que el Parlament de Zàmbia no votés a favor amb la majoria de 2/3 requerida.[22]
Llista de presidents
[modifica]- Partits polítics
- Estat
- Símbols
§ Elegit sense oposició
† Va morir en el càrrec
| Núm. | Retrat | Nom
(Naixement–Mort) |
Elegit | Mandat | Partit polític | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Va prendre possessió | Va deixar el càrrec | Temps en el càrrec | |||||
| 1 |  |
Kenneth Kaunda
(1924–2021) |
1968
1973 1978 1983 1988 |
24 d'octubre de 1964 | 2 de novembre de 1991 | 27 anys, 9 dies | UNIP |
| 2 | .jpg) |
Frederick Chiluba
(1943–2011) |
1991 | 2 de novembre de 1991 | 2 de gener de 2002 | 10 anys, 61 dies | MMD |
| 3 |  |
Levy Mwanawasa
(1948–2008) |
2001 | 2 de gener de 2002 | 19 d'agost de 2008[†] | 6 anys, 230 dies | MMD |
| — |  |
Rupiah Banda
(1937–2022) |
— | 19 d'agost de 2008 | 2 de novembre de 2008 | 0 anys, 75 dies | MMD |
| 4 | 2008 | 2 de novembre de 2008 | 23 de setembre de 2011 | 2 anys, 325 dies | |||
| 5 | .jpg) |
Michael Sata
(1937–2014) |
2011 | 23 de setembre de 2011 | 28 d'octubre de 2014[†] | 3 anys, 35 dies | PF |
| — |  |
Guy Scott
(1944–2026) |
— | 28 d'octubre de 2014 | 25 de gener de 2015 | 0 anys, 89 dies | PF |
| 6 | .jpg) |
Edgar Lungu
(1956–2025) |
2015 | 25 de gener de 2015 | 24 d'agost de 2021 | 6 anys, 211 dies | PF |
| 7 | .jpg) |
Hakainde Hichilema
(nascut el 1962) |
2021 | 24 d'agost de 2021 | En el càrrec | 5 anys, 35 dies | UPND |
Línia temporal
[modifica]
Classificació per temps en el càrrec
[modifica]| Posició | President | Temps en el càrrec |
|---|---|---|
| 1 | Kenneth Kaunda | 27 anys, 9 dies |
| 2 | Frederick Chiluba | 10 anys, 61 dies |
| 3 | Levy Mwanawasa | 6 anys, 230 dies |
| 4 | Edgar Lungu | 6 anys, 211 dies |
| 5 | Hakainde Hichilema | 5 anys, 35 dies |
| 6 | Michael Sata | 3 anys, 35 dies |
| 7 | Rupiah Banda | 2 anys, 325 dies |
| — | Guy Scott | 0 anys, 89 dies (en funcions) |
| — | Rupiah Banda | 0 anys, 75 dies (en funcions) |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Cook, Candace; Siegle, Joseph. «Circumvention of Term Limits Weakens Governance in Africa». Africa Center for Strategic Studies.
- ↑ «Free Rhodesia Set». The Philadelphia Inquirer, 20-05-1964. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ Brown, Spencer. The Journal of Developing Areas. 2. Western Illinois University, 1967, p. 483.
- ↑ «The_State_of_Political_Parties_in_Zambia_2003». NDI. [Consulta: 27 juliol 2021].
- 1 2 «After 27 years, Zambia elects new President». The News Journal, 02-11-1991. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «10 Ministers join Zambia's "Politburo"». The Guardian, 27-08-1973. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Nohlen, Dieter. Elections in Africa: A data handbook, 1999, p. 953. ISBN 0-19-829645-2.
- ↑ «Zambia Constitution 1991». World Bank. Arxivat de l'original el 2021-07-24. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ Matiashe, Farai Shawn. «Obituary: Zambia's Kenneth Kaunda helped liberate Southern African countries». The Africa Report.com, 17-06-2021. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «ZAMBIA». Human Rights Watch, 18-11-1996. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «Zambia puts troops on alert following opposition's protest plans». The Odessa American, 29-11-1996. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ Chawe, Michael. «Zambia's former president Kenneth Kaunda dies aged 97». The East African, 17-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-27. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «Zambia vote expected to yield coalition government». The Baltimore Sun, 27-12-2001. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «Focus on pressure on Mwanawasa to resign». The New Humanitarian, 05-02-2003. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ Wiafe-Amoako, Francis. Africa 2019-2020. Rowman and Littlefield, 2019, p. 338. ISBN 9781475852462.
- ↑ «Poll victory for Zambia president». BBC News, 02-10-2006. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «Zambia: Luwingu backs Rupiah's candidature in 2011». Lusaka Times, 23-11-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-06.
- 1 2 3 «Guy Scott's rise to Zambia's presidency». BBC News, 29-10-2014. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ Mfula, Chris. «Zambia's Scott becomes Africa's first white leader in 20 years». Reuters, 29-10-2014. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «Zambia election: Hakainde Hichilema beats President Edgar Lungu». BBC News, 16-08-2021. [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ «Zambia President Re-Elected in Close Vote». Voice of America, 15-08-2016. Arxivat de l'original el 27 July 2021. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ Asala, Kizzi. «Zambian President's Bid to Amend Constitution Fails». Africa News, 30-10-2020. [Consulta: 27 juliol 2021].
