Rata cellarda
Eliomys quercinus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Període | |
| Dades | |
| Edat màxima | 5,5 anys |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Gliridae |
| Gènere | Eliomys |
| Espècie | Eliomys quercinus (Linnaeus, 1766) Eliomys quercinus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Mus quercinus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La rata cellarda (o de plomall),[2] al Rosselló rat dormidor[3] (Eliomys quercinus), és un rosegador del gènere Eliomys. A Formentera se la coneix com a rata de coua blanca.[4]
És, juntament amb el liró gris i la marmota alpina, l'únic rosegador de Catalunya que a l'hivern entra en letargia.
Descripció
[modifica]És un rosegador d'orelles grosses, ulls sortints i cua llarga, recoberta de pèls, que cap a la punta es van fent més llargs fins a formar un pinzell. El tret més distintiu de la rata cellarda és una màscara facial molt conspícua formada per dues línies de color negre que surten del musell, envolten els ulls i acaben a la base de les orelles.
La coloració general del dors és grisa amb un toc de vermell o de marró, més intens en els animals més vells. El ventre és blanc, amb una taca negra a la base de cada pota. Els pèls que recobreixen la part superior de la cua són de color marró vermellós a la base i negres a l'extrem, mentre que els de la part de sota són sempre blancs.
Dimensions corporals: cap + cos (12-14 cm) i cua (9,8-12 cm). Pes: 60-120 g.
Hàbitat
[modifica]Terrenys arbrats (rouredes, fagedes, avellanedes i alzinars) i tota mena d'ambients on abunden les pedres i els grans blocs.
També pot habitar zones ruderals i jardins i a l'hivern pot amagar-se en habitacles humans com graners, pallisses o bordes. En canvi, defuig els terrenys recoberts d'herba.
Distribució
[modifica]Habita zones de l'Europa occidental i de l'Europa de l'Est. A les Balears es troba a Mallorca, Menorca i Formentera, on fou introduïda cap al 2300-2200 aC.[5][6]
La rata cellarda ha patit un fort declivi poblacional a Europa, especialment al centre i a l’est del continent. De fet, les poblacions que queden estan molt fragmentades. El sud-oest d’Europa encara constitueix un important refugi per a l’espècie.[7]
Distribució a les illes Balears
[modifica]La rata cellarda fou introduïda a les illes Balears, segurament com a conseqüència de la colonització humana.[6][8] Actualment, habita a Mallorca, Menorca i Formentera. Troballes de restes osteològiques indiquen que també va estar present a Eivissa i a l’illa de Cabrera. D'Eivissa es va extingir possiblement a causa de la introducció de nous depredadors o de patògens portats per altres rosegadors nouvinguts.[6][7] Pel que fa a les troballes de l’illa de Cabrera, es planteja que podrien pertànyer a individus que habitaven a Cabrera o bé correspondre a restes d’exemplars transportats per òlibes. A més, els exemplars de Cabrera tenien una mida corporal semblant a la dels exemplars de Mallorca i Menorca, i eren més petits que els d’Eivissa i Formentera.[9]
Costums
[modifica]És de costums nocturns i presenta un màxim d'activitat cap a mitjanit. Anant amb cotxe quan ja és fosc no és rar veure-la travessar la carretera, espantada per la llum dels fars i amb la cua alçada.
Es mou amb gran agilitat entre les branques dels arbres i arbustos, on construeix un niu esfèric amb branquillons i fulles. Els nius d'hivern, més grans, són ocupats per animals de diferent sexe i edat, mentre que els d'estiu són individuals.
Al final d'octubre o al principi de novembre es retira al niu o s'amaga a les golfes d'una casa, preferentment deshabitada, a dormir i no es desperta fins al final de març o al principi d'abril, un fenomen anomenat hibernació.
Subespècies
[modifica]Se n'han descrit un bon nombre de subespècies de rata cellarda. Entre elles, dues a les illes Balears i altres dues a la península Ibèrica:
- Rata sarda (E. q. gymnesicus): distribuït per Mallorca i Menorca.
- E. q. ophiusae: la més grossa de les subespècies i present únicament a l'illa de Formentera[10].
- E. q. lusitanicus: de pelatge rogenc i distribuït pel sud-oest d'Ibèria.
- E. q. quercinus: pelatge més fosc, de menys grandària i distribuït per la resta d'Ibèria que no ocupa la subespècie abans esmentada.
- E. q. dichrurus: Sicília.
- E. q. liparensis: Lipari.
- E. q. pallidus: Península Itàlica i Sicília.
- E. q. sardus: Sardenya i Còrsega.
Variant de Formentera
[modifica]A Formentera, la rata cellarda es coneix com a rata de coua blanca, que, de fet, és una subespècie (Eliomys quercinus ophiusae) que es diferencia principalment per ser significativament més gran.[4][11] Va ser introduïda antropogènicament des de la península Ibèrica.[8][12]
En el cas de Formentera, la rata cellarda va experimentar un procés de microevolució. En poc temps, no només es va fer més gran, sinó que també li va canviar la forma del crani i de la mandíbula, adaptant-se a una dieta més faunívora, basada sobretot en insectes, que la dels seus parents continentals. És a dir, va passar a tenir una alimentació més específica.[8]
Aquesta subespècie ha estat en competència amb les rates negres, amb les quals comparteix hàbitat. Aquesta competència ha arribat a causar davallades poblacionals. Tot i així, a Formentera hi ha hagut èpoques en què la població ha augmentat a causa de recursos alimentaris suplementaris procedents de la indústria hotelera. A causa de l’estacionalitat d'aquesta indústria, aquests augments de població de rata cellarda provocaven danys als conreus durant les èpoques de menor activitat turística.[11]
Espècies semblants
[modifica]L'esquirol i el liró, si bé de morfologia semblant i també arborícoles, tenen la cua estarrufada i no presenten màscara facial.
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Eliomys quercinus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «rata». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Donat com a Eliomys quercinus a l'obra Faune Populaire de la France Eugène Rolland http://books.google.cat/books?id=GmSbfatKehgC&pg=PA1&dq=faune+de+france&ei=P_llSp2bH6a6zgSkr6CBBA&hl=ca i a Le guide en Roussillon ou Itinéraire du voyageur dans le Dép. des Pyrénées http://books.google.cat/books?id=3eutFc87V2MC&pg=PA288&dq=fura+pudent&lr=&ei=HwNmSsGrE5KINJGy9OgB&hl=ca de Dominique-Marie-Joseph Henry aquest nom també correspon al liró que aquest llibre anomena 'rat grill
- 1 2 «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera». [Consulta: 21 agost 2026].
- ↑ Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. ISBN 8427302657.
- 1 2 3 Bertolino, Sandro «Distribution and status of the declining garden dormouse Eliomys quercinus» (en anglès). Mammal Review, 47, 2, 2017, p. 133–147. DOI: 10.1111/mam.12087. ISSN: 1365-2907.
- 1 2 Traveset, A.; Nogales, M.; Alcover, J. A.; Delgado, J. D.; López-Darias, M. «A review on the effects of alien rodents in the Balearic (Western Mediterranean Sea) and Canary Islands (Eastern Atlantic Ocean)». Biological Invasions, 11, 7, 01-08-2009, p. 1653–1670. DOI: 10.1007/s10530-008-9395-y. ISSN: 1573-1464.
- 1 2 3 Hennekam, Jesse J; Herridge, Victoria L; Cox, Philip G «Feeding biomechanics reveals niche differentiation related to insular gigantism». Evolution, 77, 6, 01-06-2023, p. 1303–1314. DOI: 10.1093/evolut/qpad041. ISSN: 0014-3820.
- ↑ Alcover, Josep «Troballa de restes osteològiques de Eliomys quercinus (Mammalia, Rodentia, Gliridae) a l'Illa de Cabrera». Bolleti de la Societat d'Historia Natural de les Balears, 30, 01-01-1986.
- ↑ Alcover, 1988, p. 111.
- 1 2 Alcover, Josep Antoni. Mammals of the Pityusic Islands. Dordrecht: Springer Netherlands, 1984, p. 455–467. DOI 10.1007/978-94-009-6539-3_22. ISBN 978-94-009-6539-3.
- ↑ Ramalhinho, Graça; Libois, Roland «The karyotype of the Formentera island garden dor- mouse, Eliomys quercinus ophiusae». Belgian Jornal of Zoology, 131, 01-01-2001.
Bibliografia
[modifica]- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 132-133.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Àmplia informació sobre aquesta espècie animal. Arxivat 2009-06-21 a Wayback Machine. (castellà)
