Salacenc

Salacenc

Tipus	dialecte
Dialecte de	basc
Ús
Autòcton de	Vall de Salazar
Estat	Espanya
Classificació lingüística
llengua idioma del sud d'Europa basc

El salacenc (basc: Zaraitzuko uskara o zaraitzuera) és un dialecte del basc propi de la vall de Salazar (en basc, Zaraitzu), a Navarra.

Història

Els textos més antics escrits en salacenc que s'han conservat són una doctrina cristiana escrita a Itzalle (Gallués) el 1727 i una altra escrita a Orontze també al segle xviii. Durant el segle xix i gràcies al treball de recerca de Louis Lucien Bonaparte, es van recopilar diversos textos religiosos i una traducció de l'Evangeli segons Mateu feta per Pedro José Samper, rector de Jaurrieta, així com diversa correspondència. També es conserva una traducció al salacenc de la balada Orreaga ('Roncesvalls') d'Arturo Campión (1880) obra de José Urrutia, d'Otsagabia.

Del segle xx hi ha textos dels autors també originaris d'Otsagabia Ziriako Garralda i Federico Garralda, que hi van escriure nombrosos articles entre 1911 i 1923 a la revista Euskal Esnalea; cartes i textos diversos escrits per Zoilo Moso, d'Otsagabia, durant el 1969 i publicats per José Estornés Lasa el 1985 i els enregistraments realitzats a diferents pobles de Salazar per Koldo Artola entre els anys 1975 i 1992, publicats entre 2002 i 2006.

Al tombant del segle xx, Aitor Arana va recopilar i publicar la major part de mots del salacenc en un diccionari i va escriure un mètode per aprendre el dialecte i una recopilació de textos. D'altra banda, hi ha nombrosos estudis no específics del salacenc que n'aporten gran informació, com ara els treballs de Resurrección María de Azkue, Koldo Mitxelena i Iñaki Camino.

Parlants

En rosa pàl·lid, antiga àrea del salacenc

Segons dades del Govern de Navarra del 2002, els dos darrers parlants en aquella data eren Pedro Juan Zoco, d'Otsagabia, de 93 anys en aquell moment, i Mari Cruz Esarte, de Jaurrieta, de 86 anys, mentre que a data de 2001, un 26,69% de la població de la zona parlava correctament o entenia el basc en general.

Pascual Madoz indicava uns quants anys abans de l'elaboració del mapa de Bonaparte el 1863, que a Salazar "s'hi parla la llengua vascongada, però tots coneixen el castellà", per bé que a principis del segle xx encara hi havia salacencs que desconeixien el castellà i el 1904 es parlava basc a totes les localitats de la vall.

Gràcies als textos conservats i estudis fets, i a l'elevat percentatge de joves coneixedors de l'euskera batua a la vall, seria possible recuperar el salacenc, malgrat les divergències amb l'estàndard. Tanmateix, la propagació del batua fa que aquesta recuperació sigui poc probable, ja que els bascoparlants de la zona van adoptant l'estàndard cada cop més.

Parentiu lingüístic

El salacenc guarda certes similituds amb el roncalès i el suletí, tot i que està més relacionat amb el navarro-labortà i l'alt navarrès.

La Fonoteca de Navarra disposa de trenta enregistraments en salacenc.

Bibliografia

• Arana, Aitor «Zaraitzuko Uskara. Zaraitzuera ikasteko liburua» (en basc). Nafarroako Gobernua eta Hiria Liburuak, 2002.
• Artola, Koldo «Zaraitzuera aztertzeko ekarpen berriak (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 eta 10)» (en basc). Fontes Linguae Vasconum (FLV), 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99 i 102, 2002-2005.
• Mitxelena, Koldo «Un vocabulario aezcoano, salacenco y roncales preparado por el príncipe Bonaparte» (en castellà). Boletin de los Amigos del País, 1958.
• Satrustegi, José María «Zaraitzuko euskararen lekukoak» (en basc). Luis Villasanteri Omenaldia, 6, 1992.