Taifa de Ronda
| طائفة رندة (ar) | |||||
| Tipus | taifa i estat històric | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Ronda | ||||
| Població humana | |||||
| Religió | islam | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1039 | ||||
| Dissolució | 1065 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia | ||||
La Taifa de Ronda[1] (àrab: طائفة رندة) fou un Estat de curta durada i petita extensió que va existir entre els anys 1039/40 i 1066 sobre els territoris al voltant d'aquella ciutat (cora de Takurunna).
Història
[modifica]Els Banu Ifran eren amazics del grup Zanata que havien arribat a la península Ibèrica en l'època d'Almansor per a lluitar en els seus exèrcits.[2]
En esclatar la fitna, es van establir per la zona de Ronda, que van dominar completament a l'expulsar el governador Omeia Amir ibn Futuh en 1015. El seu poder es va veure reforçat després de la mort del sobirà de Màlaga, Idrís al-Mutayyad, en 1039/40.
El primer sobirà va ser Abu-Nur Hilal ibn Abi Kurra, que va reconèixer la sobirania dels Hammudites de Sevilla en 1051/52, però això no va impedir que fos empresonat per al-Mútadid en 1053/54. Durant el seu captiveri va assumir el poder son fill Badis ibn Hilal, que és descrit per les fonts com de caràcter tirànic i llibertí. En 1057/58, Hilal va tornar-hi i va fer donar mort son fill. Després va morir el mateix any. El va succeir altre fill, Abu-Nasr Fatuh ibn Hilal, però un dels seus oficials, actuant al servei d'Al-Mútadid de Sevilla, es va alçar contra ell i el va assassinar en 1066. El reialme va ser annexionat per Sevilla.
Referències
[modifica]- ↑ Ramón Menéndez Pidal. Historia de España. 1999. Tom VIII-I: Los Reinos de Taifas, pàg. 52-54
- ↑ María Jesús Viguera Molins. Los Reinos de Taifas y las invasiones magrebíes. 1992. pàg. 117-118
