Vés al contingut

U-429

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellU-429
DrassanaDanziger Werft und Eisenbahnwerkstätten AG Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana130 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióGdańsk Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Autoritzat
25 agost 1941
Col·locació de quilla
14 setembre 1942
Avarament
30 març 1943
Assignació
14 juliol 1943 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Regia Marina
   Kriegsmarine(1943–1945) Modifica el valor a Wikidata

Destíenfonsat per un bombardeig del 30 de març de 1945
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata
ClasseSubmarí alemany de tipus VIIC Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament769 tones
Desplaçament en immersió871 tones
Eslora67,10m (o/a)
50,5m (buc de pressió)
Mànega6,20m (o/a)
4,7m (casc de pressió)
Calat4,74m
Propulsió
Potència2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels)
750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat230m
Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície
80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació4 oficials i entre 40 i 56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament
* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
Més informació
Conflictesbatalla de l'Atlàntic Modifica el valor a Wikidata

El U-429 va ser un submarí tipus VIIC de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi, construït originalment per a la Regia Marina italiana durant la Segona Guerra Mundial.

Disseny

[modifica]

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-429 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[1] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte Siemens-Schuckert GU 343/38–8 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[1] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-429 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[1]

Historial de servei

[modifica]

La seva quilla va ser col·locada el 14 de setembre de 1942 per la Danziger Werft de Danzig. Aleshores va ser comissionat com a S-4 el 14 de juliol de 1943 sota el comandament del Tenente di vascello Angelo Amendolia.[2]

Després de l'armistici italià del 8 de setembre de 1943, la Kriegsmarine va prendre possessió del U-429 , que encara es trobava en aigües alemanyes, juntament amb l'U-428 i l'U-430. Aquests vaixells no es van considerar prou avançats ni útils per al servei de guerra complet, i el 27 d'octubre de 1943 van ser lliurats a flotilles d'entrenament per al servei al Mar Bàltic, entrenant tripulacions de submarins per al seu enviament a vaixells operatius, principalment amb base a França. Després d'una vida útil molt tranquil·la, l'U-429 va quedar atrapat en un moll obert durant un atac de la Vuitena Força Aèria dels Estats Units a la ciutat de Wilhelmshaven el 30 de març de 1945 i destruït pels bombardejos, tot i que la seva tripulació no era a bord en el moment de l'atac.

Comandants

[modifica]
  • T.V. Angelo Amendolia - 14 de juliol – 8 de setembre de 1943
  • Oblt.z.S. Ernst-August Racky - 27 d'octubre de 1943 – 15 d'octubre de 1944
  • Oblt.z.S. Martin Kuttkat - 16 d'octubre de 1944 – 30 de març de 1945

Dramatització moderna

[modifica]

La pel·lícula del 2003 In Enemy Hands presenta un U-429 fictici , que captura la tripulació d'una versió fictícia del USS Swordfish.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Gröner, 1991, p. 43-46.
  2. ↑ Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-429». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 25 agost 2009].
  3. ↑ «In Enemy Hands (2004)». www.imdb.com. [Consulta: 25 agost 2009].

Bibliografia

[modifica]
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999 (Der U-Boot-Krieg). ISBN 3-8132-0514-2. 
  • Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. London: Conway Maritime Press, 1991 (German Warships 1815–1945). ISBN 0-85177-593-4. 
  • Sharpe, Peter. U-Boat Fact File. Great Britain: Midland Publishing, 1998. ISBN 1-85780-072-9. 

Enllaços externs

[modifica]