Vés al contingut

Viladrau

Plantilla:Infotaula geografia políticaViladrau
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 50′ 52″ N, 2° 23′ 25″ E / 41.84771°N,2.39034°E / 41.84771; 2.39034
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
CapitalViladrau Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.184 (2025) Modifica el valor a Wikidata (23,35 hab./km²)
Llars41 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciViladrauenc, viladrauenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície50,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud821 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
 Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMargarida Feliu i Portabella (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal17406 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17220 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT172207 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webviladrau.cat Modifica el valor a Wikidata

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al sud-est de la regió de l'Alt Ter. Pertany administrativament a la província de Girona.

És un antropònim germànic provinent de vila i Adrald o Adrowald.[1]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Viladrau (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població Habitants (2025)
Viladrau906
les Guilleries169
el Rieral49
les Casiques19
Vilarmau19
les Paitides11
les Corts8
les Índies1
els Vernets0
Font: Idescat

Turons

[modifica]

Mines

[modifica]

Al terme municipal de Viladrau trobem la mina de Sant Marçal, considerada com a geòtop pel seu interès geològic des d'un punt de vista pedagògic i científic.[2] La mina es va començar a explotar a les darreries dels anys 40 per extreure'n fluorita, i va finalitzar l'activitat l'any 1994. Actualment es poden trobar encara tres boques de mina. Juntament amb aquest mineral objecte de l'explotació, també s'hi poden trobar diversos feldespats alcalins, biotita, clorita, quars, ametista, galena, pirita, calcita i barita.[3]

Història

[modifica]

Fets del 1714

[modifica]

El 13 de gener del 1714, set-cents efectius borbònics es van allotjar a la vila d'Arbúcies. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l'endemà al matí, sometents de Viladrau i d'altres poblacions de l'entorn fessin una emboscada al destacament. L'atac es va produir a la rodalia d'Arbúcies i uns cinc-cents soldats van ser capturats, mentre que la resta, malferits, van recular fins a Hostalric. Poques setmanes després, els presoners van ser restituïts a l'exèrcit de Felip V.[4]

Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714, un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte es va dirigir a Viladrau. Amb l'objectiu d'atemorir la població civil, el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc i la vila va ser saquejada i incendiada.[4]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
28 36 41 466 706 1.163 883 1.036 974 1.059
1920193019401950196019701981199019921994
1.007 1.001 918 962 816 787 750 844 875 875
1996199820002002200420062008201020122014
866 861 856 879 959 999 1.066
1.098
1.087
1.037
2016201820202022202420262028203020322034
1.030
1.026
1.047
1.103
1.172 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès

[modifica]

Masies

[modifica]

Centres culturals

[modifica]
  • Espai Montseny. L'Espai Montseny de Viladrau és un equipament espectacular que permet entendre les llegendes i històries del Montseny. Està dedicat al tema de les bruixes i els bandolers, i està equipat amb tecnologia multimèdia d'última generació. A la planta baixa, el visitant pot conèixer l'Espai Bandolers, un espai que recrea un bosc del Montseny. Amb projeccions de gran format, hologrames i efectes molt suggestius i espectaculars, es coneix la història de bandoler Serrallonga, nascut a Viladrau, i de les dones d'aigua. A la primera planta, hi trobem l'Espai Bruixes. Consta de 5 projeccions de diversos formats, que creen uns efectes molt impactants. En la narració es pot reviure un aquelarre de bruixes i s'explica com Viladrau és el poble on més dones, un total de 14, van ser condemnades i executades per bruixeria.[5]
  • Centre Cultural Europeu de la Natura.[6]

Persones il·lustres

[modifica]
  • Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga, fou un dels bandolers més famosos de Catalunya.
  • Marcos Redondo, baríton, destacat en el camp de la sarsuela, que passà moltes temporades al poble.
  • Antoni Zanini i Sans, corredor de ral·lis, resident a Viladrau.

Referències

[modifica]
  1. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 187. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011].
  2. Fitxa GEOZONA 322 - MINES DE SANT MARÇAL Arxivat 2013-10-20 a Wayback Machine., Inventari D'espais d'interès Geològic. Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya
  3. Barrera, Joan; Evangelio, Sergio «Nova troballa de fluorita a la mina de Sant Marçal». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], XI, 1, 2012, p. 6-11. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 12 març 2014].
  4. 1 2 «Viles Cremades. Ruta 1714». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 5 juliol 2014].
  5. «Espai Montseny. L'ànima de la muntanya.». Arxivat de l'original el 2016-04-03. [Consulta: 28 març 2016].
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs

[modifica]