fer

Bretón

fer
pronunciación (AFI)	[ˈf̬eːr]

Forma flexiva

Forma sustantiva

1

Mutación aspirada del sustantivo colectivo per ('peras')

Catalán

fer
central (AFI)	[ˈfe]
valenciano (AFI)	[ˈfeɾ]
baleárico (AFI)	[ˈfe]
acentuación	aguda
longitud silábica	monosílaba

Etimología 1

Del latín facere.

Verbo

1

Hacer.

Conjugación

Conjugación de fer  paradigmas: fer, témer (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	fer		haver fet
Gerundio	fent		havent fet
Participio	fet
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo faig, faç	tu fas	ell, ella, vostè fa	nosaltres fem	vosaltres, vós feu	ells, elles, vostès fan
Pretérito imperfecto	jo feia	tu feies	ell, ella, vostè feia	nosaltres fèiem	vosaltres, vós fèieu	ells, elles, vostès feien
Pretérito perfecto	jo fiu	tu feres	ell, ella, vostè feu	nosaltres férem	vosaltres, vós féreu	ells, elles, vostès feren
Pretérito perifrástico	jo vaig fer	tu vas fer, vares fer	ell, ella, vostè va fer	nosaltres vem fer, vàrem fer	vosaltres, vós vau fer, vàreu fer	ells, elles, vostès van fer, varen fer
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia fet	tu havies fet	ell, ella, vostè havia fet	nosaltres havíem fet	vosaltres, vós havíeu fet	ells, elles, vostès havien fet
Pretérito perfecto compuesto	jo he fet	tu has fet	ell, ella, vostè ha fet	nosaltres hem fet, havem fet	vosaltres, vós heu fet, haveu fet	ells, elles, vostès han fet
Futuro	jo faré	tu faràs	ell, ella, vostè farà	nosaltres farem	vosaltres, vós fareu	ells, elles, vostès faran
Futuro compuesto	jo hauré fet	tu hauràs fet	ell, ella, vostè haurà fet	nosaltres haurem fet	vosaltres, vós haureu fet	ells, elles, vostès hauran fet
Pretérito anterior†	jo haguí fet, vaig haver fet	tu hagueres fet, vas haver fet, vares haver fet	ell, ella, vostè hagué fet, va haver fet	nosaltres haguérem fet, vem haver fet, vàrem haver fet	vosaltres, vós haguéreu fet, vau haver fet, vàreu haver fet	ells, elles, vostès hagueren fet, van haver fet, varen haver fet
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo faria	tu faries	ell, ella, vostè faria	nosaltres faríem	vosaltres, vós faríeu	ells, elles, vostès farien
Condicional compuesto	jo hauria fet, haguera fet	tu hauries fet, hagueres fet	ell, ella, vostè hauria fet, haguera fet	nosaltres hauríem fet, haguérem fet	vosaltres, vós hauríeu fet, haguéreu fet	ells, elles, vostès haurien fet, hagueren fet
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo faci, faça	que tu facis, faces	que ell, que ella, que vostè faci, faça	que nosaltres fem	que vosaltres, que vós feu	que ells, que elles, que vostès facin, facen
Pretérito imperfecto	que jo fés, fera	que tu fessis, fesses, feres	que ell, que ella, que vostè fés, fera	que nosaltres féssim, féssem, férem	que vosaltres, que vós féssiu, fésseu, féreu	que ells, que elles, que vostès fessin, fessen, feren
Pretérito perfecto	que jo hagi fet, haja fet	que tu hagis fet, hages fet	que ell, que ella, que vostè hagi fet, haja fet	que nosaltres hàgim fet, hàgem fet	que vosaltres, que vós hàgiu fet, hàgeu fet	que ells, que elles, que vostès hagin fet, hagen fet
Pretérito perifrástico	que jo vagi fer, vaja fer	que tu vagis fer, vages fer	que ell, que ella, que vostè vagi fer, vaja fer	que nosaltres vàgim fer, vàgem fer	que vosaltres, que vós vàgiu fer, vàgeu fer	que ells, que elles, que vostès vagin fer, vagen fer
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués fet, haguera fet	que tu haguessis fet, haguesses fet, hagueres fet	que ell, que ella, que vostè hagués fet, haguera fet	que nosaltres haguéssim fet, haguéssem fet, haguérem fet	que vosaltres, que vós haguéssiu fet, haguésseu fet, haguéreu fet	que ells, que elles, que vostès haguessin fet, haguessen fet, hagueren fet
Pretérito anterior†	que jo vagi haver fet, vaja haver fet	que tu vagis haver fet, vages haver fet	que ell, que ella, que vostè vagi haver fet, vaja haver fet	que nosaltres vàgim haver fet, vàgem haver fet	que vosaltres, que vós vàgiu haver fet, vàgeu haver fet	que ells, que elles, que vostès vagin haver fet, vagen haver fet
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) fes, fe	(vostè) faci, faça	(nosaltres) fem	(vosaltres) feu, feis	(vostès) facin, facen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Etimología 2

Del latín ferus.

Adjetivo

1

Fiero.

Francés

fer
pronunciación (AFI)	[fɛʁ]
longitud silábica	monosílaba
homófonos	fers, faire
rima	ɛʁ

Etimología 1

Del latín ferrum.

Sustantivo masculino

fer ¦ plural: fers

1

Hierro.

Irlandés antiguo

fer
pronunciación (AFI)	[fʲer]

Etimología 1

Del protoindoeuropeo *wihₓrós.

Sustantivo masculino

1 Parentesco

Marido.

2 Parentesco

Varón.

Descendientes

Descendientes [▲▼]

• Gaélico escocés: fear ^(gd).
• Irlandés: fear ^(ga).
• Manés: fer ^(gv).

Manés

→ Parte de la Lista Swadesh.

fer
pronunciación	falta agregar

Etimología 1

Del irlandés antiguo fer.

Sustantivo masculino

1

Varón.

• Sinónimo: dooinney.

Volapuk

fer
pronunciación	falta agregar

Etimología 1

Si puedes, incorpórala: ver cómo.

Sustantivo

1

Hierro.