araire
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin arātrum.
Prononciacion
/aˈɾajɾe/
Sillabas
/a/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| araire | araires |
| [aˈɾajɾe] | [aˈɾajɾes] |
araire masculin

- (Agricultura) Aisina agricòla que permet de dobrir de regas dins la tèrra, sens la capvirar, per tal de la preparar per las semenalhas.
- Ai lauzat en filh de lauraire
- La terra ont s'enfonza l’araire
- «La Canson Occitana», (Prosper Estieu), 1908
Sinonims
Variantas dialectalas
Parents
Traduccions
|